En Jaume Bosch ha mort als 78 anys després d’una vida plena d’èxits professionals i personals. Nascut a Girona, l’any 1947, d’una família de metges, va ser un estudiant brillant, obtenint el premi al millor expedient acadèmic.
S’incorpora a la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic, just a l’acabar els estudis de medicina, on farà tota la seva carrera. Fa una estada de formació a l’Hospital de Veterans de Yale amb un dels hepatòlegs més destacats del món, Harold Conn, i allà coneix Roberto Groszmann, argentí-americà amb qui farà les aportacions més fonamentals en el coneixement de la fisiopatologia de la hipertensió portal i el seu tractament, en el laboratori d’hipertensió portal que munta a l’Hospital Clínic de Barcelona a la seva tornada dels Estats Units. Des d’aquest laboratori té una producció acadèmica immensa, convertint-se en el màxim expert mundial d’aquesta síndrome dels malalts cirròtics.
És a més d’un investigador imaginatiu i brillant, un docent notable. En el seu laboratori fan cua joves hepatòlegs de tot el món a la cerca de formació i de currículum, perquè tots saben que una estada amb en Jaume Bosch assegura articles en les revistes més importants del món.
Va formar part disciplinadament del Servei d’Hepatologia, tota la seva vida, on va tenir de caps en Joan Rodés, primer, i en Vicente Arroyo i en Pere Ginés, després, que tenien els mateixos mèrits científics i acadèmics que ell. Va tenir tota mena de distincions, concedides per universitats, com doctorats honoris causa, i per instàncies acadèmiques, com l’Associació Europea per l’Estudi del Fetge i l’Associació Americana per l’Estudi del Fetge, i va ser president de l’Associació Espanyola i l’Associació Catalana d’Hepatologia.
Amb tota la seva categoria científica i acadèmica, en Jaume Bosch era un personatge divertit, faceciós, alegre, aventurer, amic dels seus amics als qui cuidava amb atenció, i enamorat de l’Annalisa, una excel·lent hepatòloga que el va acompanyar els darrers anys.