La mort del doctor Jacint Corbella representa la desaparició d’una de les últimes grans personalitats mèdiques de la Facultat de Medicina de Barcelona. Era de l’estirp d’homes amb coneixements enciclopèdics, que s’estenien per diverses àrees de la medicina superant els límits de les especialitats, que tenien a més una participació àmplia i activa en el terreny operatiu de la professió mèdica.
En Cinto Corbella era un catedràtic de Medicina Legal i de Toxicologia, especialitzat en Medicina Forense i del Treball, en contaminació per tòxics i, sobretot, un excepcional historiador de la medicina catalana.
La seva expertesa en aquests camps es manifestava en publicacions, conferències i exposicions temàtiques, a les què era aficionat. No es concebia que no participés en qualsevol acte que s’organitzés sobre un personatge de la medicina catalana, de qui Corbella en dibuixava un perfil biogràfic nítid, clar, minuciós i fidel.
La seva voluntat de deixar constància de l’obra dels metges catalans que ens han precedit va manifestar-se amb la publicació del Diccionari Biogràfic de Metges Catalans, que actualment està digitalitzat al web de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya; aquesta obra recull les fitxes biogràfiques que durant anys varen anar recollint en Josep M. Calbet Camarasa i Jacint Corbella, de metges des de l’edat mitjana — àdhuc d’abans— fins a la contemporània, la majoria dels quals s’han distingit per un o altre motiu.
Aquesta obra ha estat consultada per infinitat de col·legues i ha culminat amb l’òpera magna de Jacint Corbella, que es una monumental Història de la Medicina Catalana en dos volums, apareguda els anys 2016 i 2017, que permet conèixer en detall com ha estat la medicina catalana des dels inicis fins a avui i quins han estat els seus fets i personatges.
A banda d’aquestes obres, que tenen l’ambició de ser completes i servir de referència, Corbella ha escrit infinitat d’articles d’història i molts llibres. Entre aquests darrers s’ha de mencionar la Història de l’Hospital Clínic de Barcelona i la Història de la Facultat de Medicina de Barcelona, les dues magníficament il·lustrades.
Els articles d’història de la medicina d’en Cinto Corbella tenen l’impromptu de l’originalitat. O són articles biogràfics de personatges que no han estat biografiats amb anterioritat i representen un material nou, o es tracta d’estudis d’aspectes o circumstàncies que no havien estat examinades abans. Corbella és l’historiador que ha descobert més fets històrics gens o poc estudiats, i amb això ha estat el mestre de tots els que ens dediquem amb més o menys èxit a l’estudi de la història de la medicina del nostre país.
Finalment, un darrer punt en aquesta visió del doctor Corbella com a home acadèmic i estudiós era l’habilitat que tenia per escriure obituaris. Durant anys, totes les personalitats de la medicina catalana que morien tenien el seu obituari escrit pel doctor Corbella, que apareixia a La Vanguardia l’endemà de la seva mort. Eren obituaris escrits de pressa, però amb la seva claredat paradigmàtica, retratant el personatge i recollint tot allò indispensable per fer-lo conèixer.
Els dos redactors d’aquest obituari es consideren deixebles del doctor Corbella i volen acabar amb un breu resum d’un curriculum vitae, que demostra l’extraordinària qualitat del mestre desaparegut.
Nascut a Manresa l’any 1937, estudia Medicina a Barcelona i es casa amb Edelmira Domènech, companya de curs, que esdevindrà una destacada psiquiatra infantojuvenil i catedràtica de Psiquiatria. Una ullada a la seva trajectòria ens mostra que va ser vicedegà i degà de la Facultat de Medicina de Barcelona, president de la Societat Catalana de Medicina Legal i de la d’Història de la Medicina, premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona el 2005, creador de la revista Gimbernat d’Història de la Medicina Catalana l’any 1984 i director al llarg de més de tres dècades.