Joan Vergés, el metge poeta
perdut
El col·lectiu mèdic acull
persones i personatges que destaquen en el camp professional, docent, de la recerca,
la gestió i també en altres de ben diferents, com la política o les humanitats,
ja que el seu bagatge i els seus valors els predisposen a comprometre’s fàcilment
amb objectius socials i culturals.
Aquest és el cas del doctor
Joan Vergés i Calduch, nat a Barcelona el 21 de març de 1928. Cursà el
batxillerat a la capital i medicina a la Universitat de Barcelona, i acabà la
carrera l’any 1957. Llicenciat en Medicina i Cirurgia el 4 de gener de 1958, un
mes després es col·legià al COMB amb el número 3.309. Des de ben aviat es
dedicà a l’homeopatia i, posteriorment, el 1974, completà la seva formació en
l’especialitat de psiquiatria.
Home dotat d’una sensibilitat
extraordinària i amb un bon domini de la llengua, escriu poemes des de la seva
etapa d’estudiant i publica els primers mentre és a la Facultat de Medicina.
Sempre troba el mot just per descriure una emoció, i ho fa sense ampul·lositat,
amb senzillesa i un estil directe: Diria
que llegeixo dintre meu/ versos que no sé escriure. I mentiria.
Els poetes solen escriure per a
minories i Vergés ho fa per un segment reduït de les minories lectores; compon
estrofes al seu albir, sovint sense inspirar-se en ningú i sempre sense
pretendre res. Només crea poesia.
Els seus textos, però, s’han popularitzat
més quan alguns cantautors catalans els han musicat i han unit l’art de Safo al
d’Euterpe. No és un lletrista, sinó un poeta recòndit que algunes figures de la
Nova Cançó i altres veus conegudes com les de M. del Mar Bonet, Joan Manuel
Serrat, Ovidi Montllor, Toti Soler, Quimi Portet, Marc Parrot, Ester Formosa i
Adolf Osta, el fan arribar al gran públic; també ho fan altres de més clàssics,
com Lluís Folch, Alícia Ferrar, Ziva Aró i Júlia Arnó. Tot i amb això, molts
dels encisats per cançons properes i intimistes ignoren l’autor de les lletres.
Entre els anys 1970 i 1994
deixa de publicar poemaris i cau en l’oblit, un pou pregon en el qual es fàcil
precipitar-se i molt difícil sortir-ne. La seva obra impresa s’esgota i és
buscada durant anys als locals de venedors de llibres vells, fins que l’empresa
vigatana Emboscall Editorial li publica una antologia, que aviat, ampliada, es
pretén reeditar. L’any 2013 Lleonard Muntaner li publica un volum monogràfic,
“Poesia completa”. Alhora, des de fa temps, el seu fill Joan Vergés i Porter
difon amb enardiment la seva obra.
Al llarg dels anys rep diversos
premis de poesia, entre els quals el de Cantonigrós, el 1958; el “Joan Salvat
Papasseit”, el 1965; el “Carles Riba”, el 1968; el “Maria Ribas i Carreras”, el
1986. Els darrers anys no li fan justícia ni en el record ni en la salut, i
ara, quan la Institució de les Lletres Catalanes li tenia a punt un merescut
homenatge, el sorprèn la mort el dia 24 de febrer de 2014. Talment sembla que
hagi defugit aquest darrer reconeixement, per anar-se’n amb la mateixa discreció
que ha viscut i escrit.
Alguns dels metges del COMB que
publiquen obra no mèdica i ens la fan arribar, sobretot d’humanitats, disposen
a la nostra pàgina web institucional d’una eina de difusió amb bon ressò entre
els professionals, la secció “Metges i literatura”, ubicada dins l’espai “Cultura
i lleure”. Conté les referències de moltes publicacions de gran interès, que en
casos ben migrats són obra poètica. Per aquest motiu, entre molts d’altres,
lamentem la pèrdua d’un metge poeta important per a nosaltres i per al país.
Que descansi en pau envoltat de les seves muses.