Antonio Tapia

Antonio Tapia Martínez

(1942-2023)

Al principi de la seva carrera va abraçar tant la cirurgia reconstructiva com l'estètica, arribant a ser president de la SECMA (Societat Espanyola Cirurgia de la Mà), però va ser la cirurgia estètica la que trec tot el seu esperit creador. Va desenvolupar tècniques en cirurgia estètic-facial i en va millorar altres, participant en innombrables congressos internacionals mostrant els seus resultats i fent cirurgies en directe.

Bartolomé J. Ferreira M. Cirurgià Plàstic R. i Est.

Antonio Tapia va morir el 24 de gener de 2023 a l'edat de 80 anys. Va ser l'esdeveniment final d'una vida plena d'èxits i d'èxit professional.

Va néixer a Olula del Rio, província d'Almeria, i els seus pares van emigrar a Barcelona sent ell un nen.

Va estudiar infermeria i després medicina a l'Hospital Clínic de Barcelona, on va començar interessant-se per la cirurgia general amb el Dr. Florentino Rivas, amb qui va aprendre l'art de la cirurgia i quan n'és la urgència.

Allí va conèixer el Dr. Jaime Planas G., que va influir en la seva decisió de ser un cirurgià plàstic. Amb ell va col·laborar durant anys i li va deixar una empremta que marcaria la seva formació.

Es va interessar per la cirurgia de la mà, igual que el seu mestre, i va marxar a París amb el Professor Raúl Tubiana, que el va influir en aquest camp.

El seu pas pel centre de cremats de la Creu Roja de Madrid, dirigit llavors pel Dr. Rafael de la Plaça, el va marcar en tota la seva trajectòria.

Al principi de la seva carrera va abraçar tant la cirurgia reconstructiva com l'estètica, arribant a ser president de la SECMA (Societat Espanyola Cirurgia de la Mà), però va ser la cirurgia estètica la que trec tot el seu esperit creador.

Va desenvolupar tècniques en cirurgia estètic-facial i en va millorar altres, participant en innombrables congressos internacionals mostrant els seus resultats i fent cirurgies en directe.

Finalment, els seus problemes de columna el van afectar i el van apartar de la cirurgia, però tot i així, era improbable que en parlar amb ell, no et tragués un somriure.

L'estranyarem i estic segur que tots els que el van conèixer i eren coneguts per ell, els passarà el mateix.