El doctor Antoni Galofré i Figueras va morir sobtadament el 22 de desembre proppassat a la província de Mendoza, República Argentina, on es trobava de viatge per motius familiars.
Nascut a Sabadell el 1957, la seva família es dedicava, i encara ho fa, al comerç de flors i plantes al Mercat Central de Sabadell. Els anys d’infantesa del petit Antoni varen transcórrer en un poblet del Baix Penedès, La Juncosa de Montmell, en un paisatge de muntanya i un entorn on predominava la pagesia. La seva primera escolaritat la va dur a terme en una escola rural d’aquelles on nois i noies de diferents edats compartien aula i mestre. Els seus familiars remarquen de quina manera varen influir aquest entorn i aquesta experiència en la forja del caràcter i de les aficions de l’Antoni adult.
Retornat a Sabadell a finals dels seixanta, va completar els estudis de grau mitjà i el 1974 començà els estudis de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1980 va aconseguir la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la UAB, a la Unitat Docent de l’Hospital de la Vall d’Hebron.
Ja cap al final de la seva carrera, començà a freqüentar la Clínica Creu de la Mútua Sabadellenca d’Assegurances. Allà, a més d’establir una duradora relació amb l’equip del Servei d’Urgències quirúrgiques acabat de crear pel doctor Josep Simó i Deu, també començà a col·laborar amb alguns cirurgians dels grans hospitals barcelonins, que operaven a Sabadell desenvolupant tasques d’especialista per a la Seguretat Social.
Fruit d’una d’aquestes col·laboracions, la que va establir amb el doctor Enric De Caralt i Mestres, va ser la seva incorporació al Servei de Cirurgia que aquest va dirigir a la Clínica de la Quinta de Salud La Alianza a Vic a meitat dels anys vuitanta. La vinculació del doctor Galofré amb la medicina d’hospital a la comarca d’Osona s’ha mantingut fins a la seva mort, i va participar activament en la integració del seu Servei de Cirurgia a l’Hospital Universitari de Vic, on als darrers anys havia dut a terme tasques tant de Cirurgia General com de Cirurgia Vascular.
I en paral·lel, el doctor Galofré va iniciar, ja ben poc després d’haver-se llicenciat, una intensa activitat en el camp de l’exercici lliure de la medicina. Això es va traduir no només en l’obertura d’una consulta, sinó també en la creació d’un servei d’urgències domiciliaries, pioner en el seu camp en aquell temps, i que va arribar a donar servei a tota la comarca del Vallès Occidental. El pas dels anys va fer que de forma progressiva les empreses asseguradores de salut es volguessin implicar més directament en la gestió d’aquests serveis, però malgrat això el doctor Galofré va ser fins a la seva mort consultor en aquest tema per algunes d’elles.
A partir de 1985, el doctor Galofré va crear el Centre Mèdic Sabadell, empresa que des de llavors ha proporcionat assistència ambulatòria en totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques, incloent la petita cirurgia ambulatòria. En aquesta tasca ha comptat amb la col·laboració de nombrosos i destacats generalistes i especialistes, tant de l’Hospital de Sabadell com d’altres. Cal remarcar que en alguns cassos la col·laboració s’ha mantingut durant més de vint anys.
Com a metge fou un treballador incansable, preocupat constantment per la qualitat de la seva feina, cercador etern de col·laboradors i també de nous reptes i de nous camps on desenvolupar la tasca.
L’Antoni Galofré va ser un gran aficionat a la muntanya tota la seva vida, un veritable muntanyenc. Dels petits turons del Baix Penedès als cims del Pirineu, a peu o bé amb esquís, sempre va mantenir una relació molt estreta amb la muntanya. Instal·lat a Isòvol, a la Cerdanya, va canviar l’esquí de muntanya per l’alpí, i seguí fent caminades, anant a caçar bolets, i inoculant l’amor a la muntanya als seus tres fills. Però sempre, fins i tot a les escasses estones de descans que la feina li permetia, els seus el recorden a punt per participar en qualsevol activitat que es suggerís, fos la que fos, esportiva, de jocs de taula, o senzillament una passejada en família. I no cal dir-ho, per jugar amb el seu net.
La mort el sorprengué quan estava a punt de celebrar les festes de Nadal amb la família, reunida després de molt temps.
Deixa esposa, Marta Martí i Rosés; fills, Marc i Caroline Strauss, Carla, Anna, i un net, Liam.
La noticia de la seva mort ha tingut un notable impacte tant a la comarca d’Osona com a la ciutat de Sabadell, no solament per la consideració en què moltes persones el tenien, sinó també per les circumstàncies en què s’ha produït.
Des d’aquestes línies volem fer arribar també a la seva família el mes sincer condol de part dels seus companys de professió.
Que reposi en pau