A la nova facultat, fins a la guerra, es graduen una quarantena de metgesses. Algunes, més aviat poques, fan una certa activitat científica. D’altres es dediquen a la professió. Algunes no exerceixen o en tenim poc rastre.

Encarnació Tuca i Nasarre es llicencià el 1914. Exercí durant molts anys com a metgessa pediatra numerària de la Casa Municipal de Maternologia, i fou cap de la Secció de Puericultura. Havia col·laborat a la Gaceta Médica Catalana, que era la revista mèdica més important aleshores a Catalunya, publicant un treball sobre Errores populares que aumentan la mortalidad, referida a la infantil (1918). Estava casada amb Manuel Cozcolluela i Segura, també metge. Va morir al desembre de 1974.

Margarida Segura i Segura, nascuda a Manacor el 1886, estudià el batxillerat a Mallorca i medicina a València i Barcelona, i es va graduar el 1914.

Teresa Campañà i Cassi, nascuda a Barcelona el 1889, graduada el 1917, exercí durant molts anys dedicant-se a la ginecologia. Morí l’any 1978.


Mercè Nart i Arrú era de Vielha i es llicencià el 1923. Es dedicà principalment a la pediatria, exercint durant molts anys a la casa municipal de Maternologia i en el seu domicili del carrer de Llançà.



Rosa Turú i Marsal, llicenciada el 1923, també es dedicà a l’obstetrícia i la ginecologia, amb una vida professional llarga i activa. Morí l’any 1984.


Carme Díaz Pérez nasqué a Madrid al gener de 1900, filla de militar. Féu el batxillerat a Figueres i la carrera a Barcelona, i es llicencià el 1925 amb un expedient brillant. Fou alumna interna de la Clínica quirúrgica del doctor Morales. El 1927 fou metgessa ajudant honorària de la Santa Creu, era “la primera vegada que figura en la llista de facultatius del secular nosocomi barceloní un nom femení”.


Teresa Bracons i Gasset havia nascut a Terrassa el 1904 i féu la llicenciatura el 1926. Va publicar algunes recensions d’articles per a La Medicina de losNiños. Estava casada amb Lluís Callís i Farriol, anatomopatòleg. Visità durant anys a Terrassa, com a pediatra. Morí a Barcelona al març de 1988, als vuitanta-tres anys. Teresa Bracons, autora d'un llibre de tècniques d'autòpsies juntament amb Lluís Callís, fou col·laboradora a la càtedra d'Anatomia Patològica del doctor A. A. Ferrer i Cajigal.



Ignacia Salvans i Casas nasqué a Manresa l’any 1906. Féu els estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1928. Col·laborà a la càtedra d’Histologia on el seu marit, Diego Ferrer, era professor adjunt i amb ell publicà uns Esquemas de Histología. També publicà, amb ell, un estudi extens Acerca el origen de la microglía (1934). Es dedicà a la ginecologia, i fou cap d’equip quirúrgic de la Seguretat Social.Féu una tesi doctoral sobre Estudio de las alteraciones histopatológicas del sistema nervioso periférico en la craurosis vulvar. Participà en exposicions de metges artistes, en el camp de la pintura. El 1964 acabà els estudis de farmàcia, que havia començat molts anys abans. Morí l’abril de 1970.

Cecília Marín i Gratacós, nascuda a Banyoles el 1903, llicenciada el 1929, començà treballant en un centre de puericultura de Can Tunis. Després consta com a ginecòloga. Casada amb Antoni Valls Conforto, amb qui col·laborà en alguns treballs. Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina, per premi obtingut l’any 1934, amb l’estudi Endemo-epidemia diploestreptocócica de 1929-1933, fet juntament amb Antoni Valls. Morí al juliol de 1959.


Dolors Prat i Puig, nascuda a Barcelona el 1905, llicenciada l’any 1928 amb un expedient molt brillant. Fou metgessa de la Maternitat. Es doctorà a Madrid el 1930 amb la tesi Contribución al estudio de la vacunación antivariólica por vía intracutánea en los niños. Col·laborà a Ars Mèdica (1931).



Teresa Llaberia i Sais
, nascuda el 1906, es llicencià el 1929. Amplià estudis a Berlín durant dos anys, amb beca de l’Institut Català de la Dona, especialitzant-se en obstetrícia i ginecologia. Féu el doctorat a Madrid (1933), amb la tesi Aportación al conocimiento histogénico de la glándula mamaria a partir de la línea primitiva. Publicà algun treball a la pàgina femenina de La Veu de Catalunya (1932) i a la revista Higia, sobre educació de la dona (1938). Es dedicà principalment a la clínica obstètrica. Morí a Barcelona al juliol de 1971. La seva germana Edelmira Llaberia i Sais, llicenciada el 1931, va ser la primera noia que formà part de l’Agrupament Escolar de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

Serafina Valls i Pla, nascuda a Balaguer, llicenciada el 1929, l’any 1930 treballava al consultori de Can Tunis en la lluita contra la mortalitat infantil.

Assumpció Núñez i Domènech va néixer a Barcelona el 1909 i es llicencià el 1933. També féu estudis de peritatge mercantil i magisteri. Fou professora d’Història Natural a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona, de la qual el seu pare, Josep M. Núñez, era catedràtic. Més tard ella mateixa fou catedràtica de l’Escola d’Empresarials. Es casà amb el doctor Jaume Pérez Malla i morí al març de 1996.



Entre les que van exercir de manera activa fora de l’àrea metropolitana de Barcelona cal recordar, entre d’altres, Rosa Gisbert i Castellà, nascuda el 1899 a Tortosa, graduada el 1929, que exercí molts anys a les terres de l’Ebre, i que morí l’any 1985. També Francesca Casaponsa i Suñol, llicenciada el 1931, que exercí molts anys a la Bisbal d’Empordà i Maria Llabrés i Piris, graduada el 1925, que exercí llargament a Maó.


Francesca Surós i Forns
, nascuda a Barcelona el 1906, féu estudis de magisteri, activitat que exercí, i després es llicencià en medicina el 1936, amb la intenció de dedicar-se a la pedagogia. El 1938 era directora de la llar d’infants malalts Ignasi Iglésias. Després de la guerra fou represaliada i la van privar durant un temps de l’exerci ci. Morí al desembre de 1991.


Serafina Palma i Delgado havia nascut a Còrdova al juny de 1907, va fer el batxillerat a Barcelona i es llicencià l’any 1934. Per la guerra es va haver d’exiliar a Mèxic, on exercí un temps la docència a l’Institut Politècnic i després treballà a la indústria farmacèutica. Com assenyala Puche fou l’única dona de la primera generació de tot el grup de metges exiliats a Mèxic.


Empar Valls i Gil tingué una considerable activitat en els anys de la guerra, fou nomenada directora de la lluita antivenèria i contra la lepra a Reus (1936) i metgessa del dispensari antipal·lúdic (1938).


Ramona Vidal i Costa, nascuda a Llagostera al desembre de 1906, llicenciada el 1933, es dedicà a la tocoginecologia, treballant uns anys a la Maternitat. Morí l’any 1982.


Josefina Latorre Barnet, llicenciada el 1933, fou col·laboradora de Rossend Carrasco i Formiguera, professor d’Endocrinologia en els anys de la Universitat Autònoma. Morí a Barcelona el 1976.


Treballant a l’Institut de Fisiologia, col·laborant en algunes de les publicacions de l’Institut i de la Societat de Biologia, trobem els escrits de Maria Cardona i Faura i de Montserrat Farran.






Carme Salvador i Saumell, llicenciada el 1934, es dedicà tota la vida a la pediatria, inicialment al servei de Sant Pau i després formant part del grup de deixebles aplegats al voltant del cenacle dels dimarts al vespre entorn de Pere Calafell. Va fer una obra assistencial extensa, continuada i gratificant, com a metgessa de nens. Morí al maig de 1987.

Les germanes Maria Lluïsa i Victòria Quadras-Bordes van exercir durant anys de manera conjunta, en el consultori del carrer de Santa Anna. Maria Lluïsa, llicenciada el 1920, publicà algun treball sobre toxicomanies a la Revista Mèdica de Barcelona, participà en el Congrés de Metges de Llengua Catalana de 1930 i l’any 1933 era vocal de la junta de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya. Morí al setembre de 1989. Maria Victòria, llicenciada el 1931, treballà a la Clínica Mèdica A, del professor Pedro i Pons. Als Annals de la Clínica publicà alguns treballs en la línia de la patologia hemàtica, entre els quals una Púrpura post-arsenobenzólica. Més tard consta que exerceix la ginecologia.

Carme Torrente Gallar, casada amb el doctor Francesc A. Niubó Mary, exercí durant molts anys en el seu consultori d’oftalmologia de Badalona. S’havia format amb el doctor A. Vila-Coro. Morí al març de 1998, als noranta-un anys. També exercí l’oftalmologia a Badalona, pels mateixos anys, la doctora Lina Garnica Navarro.

Pilar Corrons i Cabal, nascuda a Barcelona el 1912, fou interna de l’Institut de Fisiologia i acabà els estudis el 1936. El 1938 era directora d’una casa infantil de repòs de Tiana. Dedicà tota la seva vida professional, de manera molt activa i continuada, al treball del laboratori que tenia juntament amb el seu marit, el doctor Josep Vives i Mañé. Morí, als noranta-un anys, al setembre de 2001.

Cal dir que els anys de la guerra van significar un canvi en les necessitats de l’assistència, però també de l’organització. Alguns metges i metgesses es van examinar dues vegades, una just el 1936 o 1937, i després una altra en acabar la guerra o a l’exili (alguns encara estan entre nosaltres). Entre les que van fer una tasca professional continuada i activa, cal recordar Júlia Corominas i Vigneaux i Dolors Canals, que van treballar en el camp de la psicologia infantil, i Maria Ferrer i Arnavat, activa com a pediatra.

També hi hagué canvis en l’organització. El Ministeri de Sanitat s’havia creat als anys de la República, però sempre unit amb algun altre departament, com el de treball. El primer ministre havia estat un metge i poeta de Lleida, Josep Estadella i Arnó, del Partit Radical. L’única vegada i per poc temps que hi va haver un ministeri exclusiu de Sanitat fou al novembre de 1936 i n’era titular Federica Montseny, que era una personalitat important de l’anarquisme català, representant de la CNT. Va fer una obra molt activa en poc temps.













Encarnació Tuca i Nasarre es llicencià el 1914. Exercí durant molts anys com a metgessa pediatra numerària de la Casa Municipal de Maternologia, i fou cap de la Secció de Puericultura.









Teresa Campañà i Cassi, graduada el 1917, exercí durant molts anys dedicant-se a la ginecologia.








Metgessa que va tenir una activitat professional en un temps en què moltes alumnes acabaven no exercint la professió. Mercè Nart i Arrú, d’origen aranès, llicenciada el 1923.



Rosa Turú i Marsal es llicencià el 1923 i es dedicà a l’obstetrícia i la ginecologia, amb una vida professional llarga i activa. (Arxiu Fotogràfic de l'Escola Universitària d'Infermeria SantaMadrona. Fundació "la Caixa".)


Carme Díaz Pérez fou alumna interna de la Clínica quirúrgica del doctor Morales i el 1927 fou metgessa ajudant honorària de la Santa Creu.





Teresa Bracons i Gasset, llicenciada el 1926, va publicar algunes recensions d’articles per a La Medicina de los Niños.


Components de la Càtedra d'Histologia i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, a l'Hospital Clínic, l’any 1930. D'esquerra a dreta, asseguts, J. Mestres, L. Callís, Teresa Bracons, A. Ferrer i Cajigal, A. Sirvent i O. Ferrer. D'esquerra a dreta, drets, B. Perpiñà, Castillo, Sipper, A. Valls i M. Salarich. (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.)


Ignacia Salvans i Casas, llicenciada el 1928, coautora d’uns Esquemas de Histología. (Família Ferrer Salvans.)






Portada del treball que recull la tesi d’Ignacia Salvans i Casas, presentada l’any 1959 a la Facultat de Medicina de Cadis.
















Portada de la tesi de Dolors Prat i Puig, presentada l’any 1930, una de les poques metgesses del seu temps que va assolir el grau acadèmic de doctora.







Portada de la revista Higia, amb orientació principalment preventiva i de divulgació sanitària, va acollir els treballs d’algunes metgesses, com l’article sobre l’educació de la dona realitzat per Teresa Llaberia.



Edelmira Llaberia i Sais, la primera noia que formà part de l’Agrupament Escolar de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.













Assumpció Núñez i Domènech es llicencià el 1933 i també féu estudis de peritatge mercantil i magisteri.









Algunes metgesses, llicenciades als anys vint i trenta, van exercir la professió a prop dels seus llocs d’origen. Maria Llabrés i Piris a Maó; Rosa Gisbert i Castellà a les terres de l’Ebre, i Francesca Casaponsa i Suñol a la Bisbal d’Empordà.













Francesca Surós i Forns féu estudis de magisteri, activitat que exercí, i després es llicencià en medicina el 1936, amb la intenció de dedicar-se a la pedagogia.




Serafina Palma i Delgado, nascuda a Còrdova, però estudiant de medicina a Barcelona, llicenciada el 1934, pot simbolitzar entre les metgesses el paper de l’exili com a conseqüència de la guerra civil. Va ser l’única dona de la primera generació dels metges exiliats a Mèxic.


Empar Valls i Gil tingué una considerable activitat en els anys de la guerra, fou nomenada directora de la lluita antivenèria i contra la lepra a Reus (1936) i metgessa del dispensari antipal·lúdic (1938).

Ramona Vidal i Costa, llicenciada el 1933, es dedicà a la tocoginecologia, treballant uns anys a la Maternitat.

Josefina Latorre Barnet, llicenciada el 1933, fou col·laboradora de Rossend Carrasco i Formiguera, professor d’Endocrinologia en els anys de la Universitat Autònoma.

Maria Cardona i Faura en una imatge de l’orla de l’any de llicenciatura, el 1925.

L’Institut de Fisiologia fou el centre de recerca més important de Catalunya en el seu temps, amb projecció internacional, impulsat per August Pi i Sunyer. Als seus volums acollí treballs d’algunes de les seves col·laboradores, metgesses o farmacèutiques. Cal assenyalar que és la primera institució en què es publiquen, de manera sistemàtica, treballs en equip, és a dir, amb més d’un signant.


Carme Salvador i Saumell, llicenciada el 1934, es dedicà tota la vida a la pediatria, inicialment al servei de Sant Pau.


Les germanes Maria Lluïsa i Victòria Quadras-Bordes van exercir durant anys de manera conjunta, en el consultori del carrer de Santa Anna. A la imatge, Maria Lluïsa Quadras-Bordes a la consulta amb el seu equip. (Laboratorio. Revista de ciencias biológicas y de medicina experimental, núm. 67, any vi, de novembre de 1922). (Biblioteca de la Fundació Uriach.)













Pilar Corrons i Cabal (1912-2001) pot simbolitzar el nombre, creixent, però més aviat curt en la seva generació, de metgesses que van fer una vida professional activa, amb una feina professional diària, sovint poc coneguda, en el seu cas en el camp de les anàlisis clíniques.
















Federica Montseny, catalana, de nissaga de Reus, tot i que nascuda a Madrid per raons de desterrament familiar, fou la primera dona ministra en un govern espanyol, i s’ocupà del Ministeri de Sanitat (1936).

 







Josepa Gispert Batlle, llicenciada el 1917.

Maria Dorotea Estiu Estiu, llicenciada el 1926.

Margarida Pallicé Armengol, llicenciada el 1929.

Trinitat Artieda Surde, llicenciada el 1930.

Josepa Bastard Martí, llicenciada el 1930.

Maria Cardona i Gonzàlez, llicenciada el 1931.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona