Després del 1939 continua havent-hi poques noies estudiant a la facultat. La tònica era la mateixa i molt poques exercien de forma activa. El canvi social cap a una més gran activitat femenina va ser molt lent. L’inici del “Seguro” als anys quaranta hi va ajudar una mica perquè permetia fixar una activitat, abans només limitada al sector privat. Al llistat de col·legiats a la província de Barcelona, referit al mes de març de 1945, hi ha un total de 37 metgesses col·legiades, la qual cosa representa l’1,33 % de la col·legiació, que en aquell moment era de 2.763 metges.

D’aquestes només dues pertanyien al primer terç de col·legiats (0,21 %), 8 al segon (0,86 %) i ja 27 al tercer (2,93 %). L’increment fou molt lent. A la guia de 1961 a la província de Barcelona ja hi ha 101 metgesses col·legiades (és la primera vegada que se supera el centenar) i 10 més a la resta de Catalunya.

Pel que fa a la docència la situació era també de participació testimonial. A l’anuari de la Universitat de Barcelona del curs 1969-1970, d’un total de 161 professors ressenyats només hi ha 10 llicenciades, cap de numerària i d’elles 9 al nivell d’ajudants i només una com a professora adjunta interina.

El canvi real no ve fins a la massificació de la facultat a finals dels anys seixanta i la dècada dels setanta. Els canvis socials van fer que molts més joves, nois i noies, poguessin accedir a l’ensenyament universitari, i així hi hagué moltes més noies a les facultats de medicina. La proporció va anar creixent fins queels últims anys ja han passat a ser majoritàries. Ara el nombre de metgesses és molt alt, en algunes especialitats més que en altres. També cal assenyalar que el creixement de les universitats a Catalunya, a partir de 1968, amb la seva diversificació geogràfica (real als anys vuitanta, oficial el 1992), fa que la distribució de les metgesses en exercici sigui més homogènia, tant en l’assistència com en la recerca i la docència.

En canvi, encara són proporcionalment poques les que arriben a llocs més directius i de decisió, però sembla que només es tracta d’una qüestió de no gaire temps. A més, el nivell científic, la dedicació docent i assistencial són més marcats i moltes encara estan per raons d’edat en plena activitat i producció.






Seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona













Àrea de col·legiacions del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.







Biblioteca de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. (Facultat de Medicina de la UB.)








Els canvis socials van fer que molts joves, a finals dels anys seixanta i la dècada dels setanta, poguessin accedir a l’ensenyament universitari, i així hi hagué moltes més noies a les facultats de medicina. La proporció va anar creixent fins que els últims anys ja han passat a ser majoritàries. Imatges de l’examen MIR a Madrid, any 2003, i a Barcelona, any 2002. (Fotos de José Luis Pindado, a dalt, i de Rafa Marín, a baix, cedides per Diario Médico.)



















Informació publicada a El País i El Periódico el 26/11/97 en relació amb l’Estudi sobre els metges de Barcelona realitzat pel COMB.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona