Després de Dolors Lleonart hi ha un tall llarg de la matriculació. El ministeri va intentar resoldre la qüestió de les noies estudiants barrant-los l’accés a la universitat. Això va durar uns quants anys. A la facultat vella encara es graduen cinc noies més. Unes altres dues ho fan després de passar al carrer de Casanova i d’una altra sabem que va deixar la carrera a mitges.
Sinèsia Pujalte i Martínez va néixer cap al 1878 a Alumbres, Cartagena. Va fer el batxillerat a Múrcia, cinc anys de medicina a València i els dos últims a Barcelona, i es va graduar el 1901.


Miracle Andreu i Boigues
era valenciana, nascuda el 1880. Féu el batxillerat a Reus i Lleida. Començà dos anys de medicina a Saragossa i després acabà a Barcelona el 1903. Va tenir una vida professional activa, exercint com a metgessa de parts i de nens, amb el consultori a diverses ubicacions. En una guia de 1945 consta que exercí la ginecologia a Mataró.


Francesca Fontova i Rosell, nascuda a Lleida el 1877, es graduà en medicina el 1903. El pare era veterinari. Inicialment tenia una consulta al carrer Blondel de Lleida. Va morir a Avilès l’agost de 1961 quan tenia vuitanta-tres anys.

Trinitat Sais i Plaja va néixer a la Bisbal d’Empordà el 1878. La seva mare era llevadora. Estudià per a mestra i després medicina, i es graduà el 1904. Va tenir una vida professional molt activa, dedicada a la tocologia ila pediatria. Publicà treballs de divulgació sanitària a La Mujer Moderna i a Feminal i també a la Gaceta Médica Catalana. Molts tenien una intenció sensibilitzadora. Participà en el Congrés de la Tuberculosi de Barcelona de 1910. El 1914 féu la lliçó inicial de curs del Col·legi de Metges de Barcelona, al local de la plaça de Catalunya, sobre el tema de la mortalitat infantil, tot insistint en la necessitat de l’educació de les mares. Morí en plena activitat l’octubre de 1933, als cinquanta-cinc anys.

Montserrat Bobé i Marsal, nascuda a Manresa el 1879, es graduà el 1904. Va treballar activament com a metgessa de parts i de nens.
Es casà amb Wenceslao Marín, oftalmòleg.

Virgínia Soler i Alberola és la primera graduada al carrer de Casanova. Nasqué a Alcoi el 1883. Acabà la carrera el 1908 amb un expedient brillant, amb 14 matrícules d’honor. En acabar els estudis tornà a Alcoi.

Maria Dolors Pujalte i Martínez, germana petita de Sinèsia, ja esmentada, també era d’Alumbres i començà els estudis de farmàcia a València i els acabà a Barcelona el 1903. Després féu medicina, llicenciant-se el 1908. Va col·laborar en la revista La Mujer y la Higiene, que estava dirigida per Rosa Viñals, llevadora.






 Rafael Rodríguez Méndez (1845-1919), catedràtic de l’assignatura d’Higiene, fou el director durant gairebé quaranta anys de la Gaceta Médica Catalana. Va ser rector de la Universitat de 1901 a 1905, nomenat per un govern del Partit Liberal. Defensà una visió oberta, pel seu temps, de la universitat creant els cursos d’extensió universitària.

 Miracle Andreu i Boigues, llicenciada el 1903, va tenir una vida professional activa, exercint com a metgessa de parts i de nens.










 Metgessa que va tenir una activitat professional en un temps en què moltes alumnes acabaven no exercint la professió. Trinitat Sais i Plaja, la primera metgessa d’origen gironí, llicenciada el 1904.







 Portada de la Gaceta Médica Catalana. Fou la revista mèdica més important del seu temps a Catalunya, i un element bàsic per a la introducció de la ciència mèdica europea moderna aquí. Va acollir a la publicació els treballs d’algunes metgesses. Pàgina inicial dels articles de les doctores Encarnació Tuca (1918) i Trinitat Sais (1914), ambdós amb una orientació bàsicament educativa i preventiva en la lluita contra la mortalitat infantil.


Portada de la revista La Mujer y la Higiene, impulsada per Rosa Viñals, llevadora, on s’acullen treballs de Dolors Pujalte, metgessa i farmacèutica. (Institut de Cultura. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona