Ramon Viladot

Ramón Viladot Perice

(1942-2022)

Ramón era un treballador infatigable, exigent, insistent, persistent i perfeccionista. Serveixi com a exemple de la seva coneguda perseverança l’incomptable nombre de consecutives trucades telefòniques fetes fins a obtenir resposta. Aquestes qualitats feien que als congressos fos un polemista brillant i incisiu.

Antoni Dalmau Coll, president de la SEMCPT

El 26 de gener ens vam despertar amb la trista notícia de la mort del doctor Ramón Viladot Pericé.

Va néixer a Barcelona el 16 de desembre del 1942. Era el petit de cinc germans; el gran, Antonio, va ser el professor doctor Antonio Viladot Pericé, qui va influir en la seva professió i amb qui va col·laborar durant molts anys a l'Hospital San Rafael de Barcelona i al “Curs de Malalties dels Peus”.

Va estudiar batxillerat als jesuïtes de Casp i va fer els estudis de Medicina a la Facultat de l'Hospital Clínic, on va conèixer i va establir amistat amb el doctor Juan Carlos González Casanova, amistat que va perdurar tota la vida i es va mantenir a la feina i a l'Escola que van formar amb el professor A. Viladot.

Va obtenir la llicenciatura de Medicina i Cirurgia l'any 1968 i el títol d’Especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia l'any 1971. Se li va atorgar el grau de doctor l’any 1988, amb la distinció cum laude per la seva tesi: “El pie equino-varo congénito. Bases anatomopatológicas de su tratamiento.”

Va publicar diversos llibres i centenars de treballs a revistes nacionals i internacionals sobre temes de l'especialitat. Va ser cap de Servei de l’Hospital de Martorell i més tard va començar a treballar a l’Hospital San Rafael de Barcelona on també va ser cap de Servei durant els anys 1988 i 2007.

Va ser president de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, membre de Mèrit de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, president de la Societat Espanyola de Medicina i Cirurgia del Peu i Turmell, president de la CIP-IFAS (Societat Internacional de Peu i Turmell), membre d’Honor de la Societat Francesa de Medicina i Cirurgia del Peu, de l'American College of Foot and Ankle Surgeons dels EUA i de diverses societats llatinoamericanes (Argentina, Xile, el Brasil, Veneçuela, Cuba, Mèxic, Equador i El Salvador).

Ramón era un treballador infatigable, exigent, insistent, persistent i perfeccionista. Serveixi com a exemple de la seva coneguda perseverança l’incomptable nombre de consecutives trucades telefòniques fetes fins a obtenir resposta. Aquestes qualitats feien que als congressos fos un polemista brillant i incisiu.

El seu refugi favorit de vacances es trobava a l’illa de Menorca, l’extraordinari entorn natural mediterrani del qual li proporcionava els seus millors moments de descans. Fins i tot entre aquests períodes de relaxació trobava sovint motius d’estudi i no interrompia el seu afany de coneixement sinó que continuava aprofundint en l’estudi del peu i el calçat, submergint-se entre els nombrosos enclavaments i restes prehistòriques que abunden a l’illa balear.

La seva dedicació al peu unida al seu incessant interès cultural per tots els camps relacionats el motivaven a investigar permanentment i a aprofundir en el coneixement de tots els aspectes històrics, filogenètics i patogènics relacionats amb el peu i el calçat. Això queda reflectit en un dels seus darrers llibres editats conjuntament amb el doctor Juan Carlos González Casanova, Notas con buen pie y otros relatos.

Tant a les seves conferències com en les disteses xerrades entre amics es caracteritzava per l’amenitat, sempre aportant anècdotes sobre experiències viscudes. Moltes d’aquestes vivències les va publicar en un dels seus darrers llibres: Anécdotas, Recuerdos y Reflexiones de un Traumatólogo Jubilado.

Fa tan sols tres mesos vaig tenir l’honor d’organitzar, juntament amb altres companys de l’escola del peu, el "50 curs de Malalties dels Peus. A. Viladot”, celebrat del 15 al 17 de novembre al saló d’actes del CoMB, que ell va dirigir al costat del seu nebot el doctor A. Viladot Voegeli. Aquest curs és el més antic en cirurgia ortopèdica que es coneix a Europa i probablement al món, en què tradicionalment participen reconeguts especialistes internacionals en patologia del peu i turmell, curs de referència per als residents de cirurgia ortopèdica i traumatologia i per a professionals amb interès en la patologia del peu i turmell. Ramón, com sempre, va dirigir el curs, va participar com a ponent i va moderar les xerrades. Ho va fer com sabia, de manera excepcional. Aquest curs, que es va iniciar l’any 1969 de la mà del professor A. Viladot a l’Hospital San Rafael, va continuar amb seu al CoMB quan Ramón Viladot i A. Viladot Voegeli van deixar l’Hospital San Rafael i ens van proposar a un grup de companys que ens havíem format a la mateixa escola continuar amb aquest llegat. Uns dies abans de la seva mort em va telefonar, em va proposar col·laborar amb un nou treball sobre el peu, em va comunicar que no es trobava bé i ens va encomanar la continuïtat de l'organització del Curs de Malalties dels Peus per a les futures edicions.

El seu vast llegat romandrà entre nosaltres a través d’aportació científica, els seus records personals, el seu esperit inquiet i les 25 Lecciones sobre Patología del Pie, pedra angular per als professionals amb interès en peu i turmell i reflex del Curs de Malalties dels Peus i de l’Escola Viladot.

Des del CoMB volem transmetre el nostre més sentit condol a la seva esposa Mari Carmen i a la seva família.