Començà a treballar al Servei d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1967. Als trenta-cinc anys es convertí en director del Departament d’Hematologia i Banc de Sang que reestructurà de manera integrada i coordinada en les seccions d’hematologia clínica, hemostàsia i trombosi, hemoteràpia i laboratoris.
El 1973, quan es constituí la Sociedad Española de Trombosis y Hemostasia va ésser nomenat primer president. Posteriorment, també va presidir la Sociedad Española de Hematología 1988-90.
El 1976, en el seu Departament es va fer el primer trasplantament al·logènic de medul·la òssia de l’Estat. També va ser director mèdic de l’hospital en dos períodes diferents, professor titular de la UAB, fundador de la Unitat d’Investigació de Sant Pau i membre de la Comissió d’Acreditació de Bancs de Sang.
Per defensar els drets laborals dels seus companys va promoure i va ésser el primer president de l’Associació Professional del Cos Facultatiu. Per copsar el seu compromís amb la sanitat pública val la pena llegir un article que va publicar a El País el 2 de juny de 2000 titulat La Crisis de la Sanidad.
El doctor Miquel Lluís Rutllant va ser un avançat al seu temps. Un lluitador des de la seva època d’estudiant que ja ajudava a fer anàlisi de sang i transfusions. Un creador rebel que, amb una incombustible inquietud, va orientar amb afecte, entusiasme i dedicació els centenars dels seus deixebles pel difícil camí del conflicte permanent, com ell mateix deia “entre les ganes de fer coses i les possibilitats objectives de realitzar-les”. En aquella època, el nostre país no tenia les infraestructures mínimes, ni trajectòria, ni massa científica critica. Ens faltava quasi tot el que era tangible. Però ell, lluitava de mil maneres per aconseguir-ho. Els seus deixebles lleials copsaren el seu missatge, orgullosos de participar en aquells llimbs eteris d'inconcrecions que era el camí cap al “futur”. I així, definint aquest futur, es van modernitzar tantes i tantes coses... fins a assolir consolidar un hospital capdavanter indiscutible en molts camps.
El doctor Miquel Lluís Rutllant va tenir una protagonisme cabdal en la profunda transformació del nostre hospital. I, per això, els qui n’hem estat testimonis, amb profund respecte i admiració, li donem les gràcies.
El seu sentit de l’humor l’acompanyava sempre, com un bàlsam davant les dificultats, i amb aquest somriure i el seu tracte senzill i proper, lluny de formalismes, s’interessava per tot i per tothom, però no per compromís social, sinó perquè realment estimava les persones i mirava d’ajudar tothom.
De ben jove inicià la seva afició al rem, que practicà tota la vida, fins al punt que va arribar a presidir el Club Marítim de Barcelona. La seva vida ha estat un periple vogant amb esforç i afany contracorrent per portar la barca a la fita dels seus ideals. Aquest port ha estat la seva família i l’hematologia que avui tenim a Sant Pau, el seu llegat.