Natural d’Olot, marxà de ben petit a Barcelona, on va ser alumne intern dels Jesuïtes de Sarrià-Sant Ignasi, promoció del 1952.
Estudià Medicina a la Universitat de Barcelona i, des de l’1 de març de 1974, substituí el doctor Josep Valls Serra, angiòleg, qui va ser el seu mentor i per qui sempre va tenir només bones paraules.
El 30 de juny de 1976 obtingué el títol d’especialista en Medicina del Treball, el 27 de desembre de 1977 el d’especialista en Cirurgia Cardiovascular i el 26 de juny de 1979 el d’especialista en Metge d’Empresa. Va ser membre de la Sociedad Española y Catalana de Angiología y Cirugía Vascular y Endovascular.
Desenvolupà la seva tasca com a metge a Barcelona, però també a Figueres els caps de setmana. Va ser un metge vocacional, dedicat plenament a la seva especialitat.
Participà i organitzà trobades d’antics alumnes de Jesuïtes-Sant Ignasi i va ser amant de l’òpera i de l’art (era soci d’Amics dels Museus de Catalunya). Tenia un caràcter alegre i afable i va ser un espòs inseparable durant més de cinquanta anys. Acabà la seva trajectòria amb una progressiva malaltia degenerativa, tan llarga com injusta.
Un brindis, com a La Traviata del seu admirat Verdi, pel meu estimat tiet!