La professora Isabel Illa Sendra, neuròloga de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, directora de la Unitat de Malalties Neuromusculars del mateix Hospital i catedràtica de neurologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va morir la matinada del 20 de març de 2022.
La Isabel, apassionada neuròloga, una de les poques dones científiques de la seva generació, deixa un immens llegat al món de les malalties neuromusculars al nostre país i arreu, incloent-hi la formació especialitzada i el suport a diverses generacions de joves neuròlegs, fet que sens dubte ha contribuït a augmentar la conscienciació i a millorar la qualitat de l’atenció als pacients afectats de malalties neuromusculars al nostre país. La Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona trobarà a faltar els seus valuosos consells i el seu suport. Els seus descobriments ressonen avui arreu del món i els seus treballs són àmpliament citats per altres investigadors.
La Isabel va cursar la carrera de Medicina i va fer la residència de neurologia a l’Hospital de Sant Pau. Des dels inicis va tenir clara la seva vocació científica, i per això la seva tesi va tractar sobre el valor dels autoanticossos en el diagnòstic de la miastènia gravis. El seu perfil científic la va portar juntament amb la seva família al National Institute of Health dels EUA, on va fer importants aportacions sobre les malalties musculars en pacients amb infecció pel VIH i les miopaties inflamatòries, treballs publicats al New England Journal of Medicine. Va ser pionera i tenaç defensora de la figura del metge-científic, com a eina fonamental per avançar en el coneixement de les malalties i per aconseguir traslladar de forma efectiva els avenços científics al maneig i cura dels pacients.
En tornar a l’Hospital de Sant Pau va liderar la creació d’una Unitat de Malalties Neuromusculars moderna, tal com s’entenia als EUA, impulsant la presència d’investigadors bàsics i clínics al mateix grup, i va demostrar que, sense grans recursos i, fins i tot en moments i contextos adversos, es poden fer contribucions d’alt impacte per millorar el maneig dels pacients. Un bon exemple és la seva participació en la identificació del gen de la disferlina, com a gen mutat en pacients amb miopatia de Miyoshi o amb una forma de distròfia muscular de cintures, treball publicat a la prestigiosa revista Nature Genetics.
Les seves contribucions i prestigi la van portar a ser la primera dona catedràtica de neurologia a Espanya, alhora que la primera i única dona presidenta de la Societat Espanyola de Neurologia en tota la seva història. En els darrers anys s’havia dedicat de manera intensiva a la investigació en neuroimmunologia, contribuint de forma decisiva a la millora del pronòstic de malalties com la miastènia gravis o les neuropaties autoimmunes gràcies a una intuïció científica incomparable. En tots dos camps va descobrir la possibilitat d’aplicar tractaments altament eficaços com el rituximab en poblacions de pacients caracteritzades pel seu perfil d’autoanticossos. Actualment la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau és unitat de referència nacional i internacional, gràcies a la visió, tenacitat i transversalitat de l’activitat de la professora Illa.
A més, la Isabel era una excel·lent docent, sempre preocupada per incrementar l'interès dels neuròlegs per aquesta subespecialitat minoritària de la neurologia que és el neuromuscular. Una desena de neuròlegs espanyols passa cada any per la Unitat de Malalties Neuromusculars de Sant Pau i, des de fa deu anys, organitza el Curs de Malalties Neuromusculars de Sant Pau, que va néixer, precisament, per incrementar la massa crítica de neuròlegs joves motivats pel neuromuscular i en què les pràctiques al laboratori eren un requisit: volia que l'interès en la recerca translacional fes forat en les noves generacions.
En l’àmbit personal la Isabel era fidel als seus principis, al seu equip i a la seva família. Va compartir la seva vida personal i professional amb el doctor Rafael Blesa, també neuròleg.
Amb la mort de la Isabel, la comunitat neurològica espanyola i internacional perd un referent. Especialment, el grup de Malalties Neuromusculars perd la figura més reconeguda i que més ha aportat al progrés en aquestes malalties.