Fill de la Bisbal de l’Empordà, de pare empresari i poeta i mare mestra, de ben jove va viure a Barcelona on es forma com a metge a la Clínica Universitària del Dr. Agustí Pedro i Pons a l’Hospital Clínic.
Especialista en Medicina Interna i en Aparell Digestiu va desenvolupar sota la direcció del professor Josep Vilar Bonet i amb la col·laboració el Dr Antoni Basa (entre d’altres) l’incipient servei de di de l’Hospital Clínic i Provincial durant els anys 50-60.
Va formar part del grup de metge pioners de la Mutua Assistència Sanitaria Col·legial i del Montepio Textil, entitats de gran arrelament al nostre país. Així mateix un dels primer metges digestòlegs extrahopsitalaris de l’ICS, al CAP Robert de Badalona a principis del anys 70.
Formà part de una nissaga de metges molt inquiets, amb una capacitat d’observació profunda de la realitat clínica dels pacients, on la semiologia tenia un caràcter preeminent. Recordo molt be les seves paraules on resumia que la tasca del metge es fonamentava en “una dedicació a escoltar el relat del pacient”.
Treballador incansable, va mostrar una vocació i una estima inusual per a la medicina fins els darrers dies de la seva vida. Els seus pacients li van demostrar sempre un gran respecte i estima, alguns del quals va atendre durant mes de 50 anys.
Soci del Club Natació Barcelona, va participar en les competicions anuals de veterans essent un dels mes destacats de les seves promocions.
El seu ADN barcelonista es feia evident pel característic patiment que la família culer mostra en els partits decisius.
D’una memòria excel·lent, agradava escoltar-lo pel seus coneixement enciclopèdics de cinema i de musica. Entusiasta de la orquestra Amics de la Música, va ser un bon crític del seu ampli repertori. La seva capacitat analítica i la seva afició al domino, el van convertir en campió del Maresme durant varis anys juntament amb el seu amic, el doctor Jordi Domènech.
Com a fill i metge, vaig tenir el privilegi de acompanyar-lo molt de prop en les darreres etapes de la seva vida, on vaig redescobrir la meva estima per un gran pare i metge. Descansi en pau.