Va néixer l’any 1944 a Barcelona i es va llicenciar en Medicina a la facultat d’aquesta ciutat. Enric era fill d’un pare digestòleg i director de l’editorial Científico Médica que vol dir que sempre va estar rodejat de llibres i documentació clínica. Destaca des del principi per una gran afició per la cirurgia. Per la seva formació va escollir l’Escola del professor Pere Piulachs Oliva i, en conseqüència, va ser admès com a metge del Servei de Cirurgia d’aquesta càtedra, on va continuar quan hi entrà el nou catedràtic, Cristòbal Pera Blanco-Morales. Va seguir la formació quirúrgica fins a obtenir el títol d’especialista en cirurgià general i va ser destinat més endavant com a metge intern al Servei d’Urgències de Cirurgia de la mateixa Càtedra de l’Hospital Clínic per la guàrdia del doctor Joan-Albert Mijares Grau, on va romandre quatre anys.
Enric era un gran afeccionat a les curses de braus i aquesta difícil cirurgia el va ocupar els anys posteriors com a cirurgià en cap de la plaça de braus Monumental de Barcelona, fins que la van tancar per motius polítics quan es van suprimir les curses de braus a Catalunya. Enric sempre deia que un bon cirurgià de braus havia d’observar les corrides senceres i, si hi havia alguna enganxada, era importantíssim haver vist l’accident en directe per tenir una idea de la direcció de les ferides, per tal com hi ha diversos trajectes de la banyada.
Dins del mon del toro, Enric Sierra era conegut arreu pels bons resultats de la cirurgia immediata i les seves ensenyances als cirurgians taurins espanyols i d’on encara hi ha curses de braus, com ara l’Amèrica del Sud.
El seu domicili particular el va nomenar “Las Arenas de Llavaneras” per la similitud amb la plaça de braus barcelonesa del mateix nom.
Enric Sierra era un home afable, honest, amic dels seus amics, un gran cirurgià, un bon pare (dos fills, Yaiza i Enrique) i espòs de la seva muller Alicia, companya de tota la vida que el va cuidar fins al darrer moment amb amor i paciència infinita.
Descansa en pau, amic meu, et trobarem a faltar.