Amb només quaranta-quatre anys i sense sentir de la seva veu cap retret per l’inesperat i abrupte final, ens va deixar el passat dia 25 de maig el nostre amic i company Alberto Ramos, metge de família del CAP La Mina.
Només uns dies abans del terrible diagnòstic, Alberto havia participat en una d’aquelles curses que tant li agradaven: córrer uns quants quilòmetres per la seva ciutat, pels carrers de Barcelona.
Només uns dies abans del diagnòstic, compartia el seu temps amb els seus companys del CAP La Mina i amb els pacients als quals tanta cura ha prestat durant els últims 17 anys de la seva vida. Havia arribat com a resident a La Mina i de seguida va tenir clar que el seu destí professional estaria vinculat al barri. De fet, amb els esforços adients va aconseguir plaça on ell volia, en aquest barri que ell va veure créixer i que el va veure créixer com a professional.
El compromís d’Alberto amb la Mina ha anat sempre molt més allà del que implicava el seu treball com a metge de família. Ell entenia la seva feina, sobretot, des de la possibilitat que la comunitat del barri li oferia per incidir molt més en els missatges sanitaris. Per això Alberto era un metge molt especial per a molta gent, perquè no semblava un metge més, semblava un més entre ells... Quan se sent parlar de la vessant comunitària del metge de família, s’ha de conèixer fins a on aquesta possibilitat és una realitat o no. Quan s’ha tingut Alberto com a company es té molt clar què vol dir el compromís d’un professional amb la comunitat per a la qual treballa.
Alberto va voler fer que la gent del barri de la Mina fes més activitat esportiva. Ell, que a més a més de les seves curses, es movia cada dia en bicicleta de casa a la feina i de la feina a casa, sabia molt bé cóm d’important és l’exercici per a la salut. Per això va pensar instaurar una iniciativa a la comunitat: “La Mina Camina”. Ell sol va contagiar el seu entusiasme als veïns per fer-los caminar els diumenges al matí en un espai de convivència entre ells i amb els professionals. Una gran idea que ha tingut ja prop de 50 edicions i que arrossega una veritable riuada humana solidària entre veïns i solidària amb la salut.
Però Alberto, a més a més, va pensar que podríem aprofitar totes les possibilitats que oferia el barri per tal d’incidir en els missatges de salut. Gran idea: la ràdio. Va parlar amb els responsables de Ràdio la Mina i va aconseguir l’espai Tiempo de Salud. Un programa setmanal on poder enviar missatges sobre problemes relacionats amb la salut . Per aquest programa han passat la pràctica totalitat dels professionals del CAP La Mina en algun moment, per parlar de les vacunacions, les drogues o les cremades solars. Són ja 13 anys de programació amb guions detallats i una gran dedicació.
Alberto ha estat també un referent important per a tots nosaltres i per a molts pacients amb problemes de drogodependències, pel seu compromís amb aquest col·lectiu, tant des de la consulta com fent feines de suport al CAS Extracta La Mina durant uns quants anys. També ha estat referent del Programa Beveu Menys del Departament de Salut, fent tasques de formació sobre problemes relacionats amb el consum d’alcohol.
Alberto explicava totes aquestes activitats i aquest compromís amb la comunitat amb grans dosis d’humilitat en les jornades on participava. Així, ho explicava a la Xarxa AUPA d’activitats comunitàries a Catalunya o dins de les reunions del PACAP (Programa d’activitats comunitàries de la societat espanyola de metges de família).
Aquesta visió tan particular de l’exercici comunitari de la professió del metge de família va fer que Alberto rebés metges residents de diverses comunitats autònomes, interessats a conèixer de primera mà les novetats en aquesta manera d’entendre la feina assistencial.
La seva dona i els seus tres fills han hagut de fer-se un espai al cor d’Alberto tots aquests anys per poder compartir-lo amb els veïns de la Mina, i les reunions de la Plataforma de Veïns a les nits o les caminades dels diumenges ja formaven part dels calendaris de la família Ramos.
Moltes vegades no som conscients de la sort que tenim fins que la persona que ens la proporciona ja no és amb nosaltres. Molt sovint fins i tot oblidem fer parlar en veu alta als nostres pensaments, els nostres sentiments. Dir-ho clar. El fet de compartir feina, idees i projectes amb Alberto durant molt de temps només em reafirma en la idea que és una sort i un honor haver pogut compartir amb ell tot això. Haver tingut la sort, a més a més, de compartir els difícils moments del seu final agraït, em fan estar més segur, encara, que Alberto no ha mort per a la comunitat de la Mina i que la seva generositat i el seu compromís romandran sempre molt vius entre tots el que l’hem conegut.