Daniel Llorens i Morera
(1958-2014)
Te’n vas anar deixant un immens buit …
Bon metge: vas tractar quirúrgicament l’alopècia amb perfecció extrema, curosa i delicada. Bon espòs: compartint passió i professió amb la Montse, companya de vida. Bona persona: Català. Culer. Melòman. Amant del motociclisme. Incansable viatger. Bon fill, bon germà, bon gendre, bon cunyat, bon tiet, bon amic... Ajudant en tot moment i compartint estones divertides amb el teu tarannà humil i intel·ligent. Dani, per molts un segon pare per com has estimat els teus nebots i els fills dels teus amics.
Bon pacient: vas acceptar la malaltia agafant-te fort al timó i fent front al temporal. Una lliçó de vida i d’amor és el que ens has deixat per sempre.
Te’n vas anar el passat gener deixant un immens buit ens els que
t’estimem...
Bon metge:
Vas dedicar la teva vida professional al tractament quirúrgic de
l’alopècia i vas ampliar els teus estudis a França i Canadà per tal d’oferir el
millor als teus pacients.
Vas exercir la teva especialitat amb una professionalitat i una
perfecció extrema, treballant amb cura i delicadesa.
Els que vam tenir la sort de compartir amb tu les intervencions,
ens vas fer partícips de la teva passió pel que feies i com buscaves la satisfacció
dels teus pacients demostrant-nos què vol dir ser bon metge en el sentit més
ampli de la paraula.
Bon espòs:
Vas compartir la teva vida i professió amb la Montse, la teva dona
i amiga, companya de vida.
Una relació molt especial i envejable, basada en la complicitat,
el respecte, la generositat, compaginant gustos i evitant renúncies, fruint d’allò
més de les petites coses i fent-les grans.
Bona persona:
Català i culer, fruïes veient jugar el Barça,
ho portaves a la sang!
Melòman.
Amant de la competició de motociclisme,
t’agradava veure-ho des de primera línia.
Incansable viatger arreu del món: rutes
gastronòmiques, mar, muntanya, ciutat...
Bon fill, bon germà, bon gendre, bon cunyat, bon tiet, bon amic...
Sempre disposat a ajudar en els moments difícils i a compartir estones
divertides amb somriures i humor, amb el teu tarannà humil i intel·ligent.
Ens queda en el record, totes les anècdotes que hem gaudit junts.
Dani, no tenies fills, però molts et consideren un segon pare per
com has estimat els teus nebots i els fills dels teus amics. Tots et troben a
faltar molt, però se senten afortunats d’haver-te tingut a prop i sempre
gaudiran del bell record de tot el que els has ensenyat.
Bon pacient:
Davant la malaltia vas
saber acceptar amb dignitat les indicacions dels teus col·legues, compartint
amb alegria les esperances quan n’hi havia, amb resignació i coratge vas
encaixar les males notícies i agafant-te fort al timó, fent front al temporal.
Vas fer fàcil el que era molt difícil pels que t’envoltaven. Una
lliçó de vida i una lliçó d’amor és el que ens has deixat per sempre.
Gràcies Dani per haver-nos permès gaudir de la teva companyia.