El 20 de gener, morí a la ciutat de Vic, després d’una vida longeva que arribava als 99 anys, el que fou un metge obstetra-ginecòleg, el doctor Anicet Altés Pineda, vinculat des de molts anys amb la sanitat osonenca, amb el seu exercici professional, humanista i una persona molt implicada en la societat civil.
El meu lligam amb l’Anicet comença el dia del meu naixement perquè és la persona que va atendre la meva mare en el moment del part i, amb els anys, hi he tingut un contacte personal d’amic i company. També he viscut en la seva darrera etapa de la vida com a metge jubilat les seves inquietuds, que eren moltes i que li donaven una forta il·lusió dia a dia. No puc reduir a unes simples paraules la seva extensa biografia, però ja que em veig obligat a fer-ne un resum, segur que em descuidaré moltes qüestions.
El doctor Altés era vigatà d’adopció perquè era natural de Sabadell. La seva passió per la medicina la va demostrar en els seus estudis a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on va ser un estudiant disciplinat que va mostrar interès per la ginecologia i la obstetrícia. Va tenir professors destacats con el professor Pedro i Pons i el professor Farreras Valentí. En el període de 5è curs de la carrera de Medicina va conèixer el professor doctor Pere Nubiola, i va decidir especialitzar-se en obstetrícia i ginecologia. Va fer les oposicions com a alumne intern del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Clínic que li va servir per obtenir posteriorment l’especialitat. En aquesta època també va conèixer el professor Víctor Conill de qui va aprendre la cirurgia ginecològica. Un cop adquirida l’especialitat, va prendre possessió d’una plaça interina de la Seguretat Social a Igualada, on es va estar breument, ja que el mateix any es va traslladar a exercir a la ciutat de Vic i la comarca d’Osona. L’any 1947 s’instal·la a Vic com a especialista i comença a integrar-se a la societat vigatana, col·laborant amb els diferents facultatius que exercien a la zona, alguns de molt coneguts, com el doctor Miquel Salarich i el doctor Àngel Rierola, metges vigatans de pro. Durant la seva estada a Vic, va exercir a la Seguretat Social i per la proposta que li va fer el president de la Junta Rectora de la Clínica l’Aliança de Vic, Melcior Arimany i Mallol (1947), va començar a exercir a l’Aliança, on visitava alguns dies a la setmana i on va desenvolupar la majoria de la seva trajectòria professional com a metge especialista. El seu prestigi com a ginecòleg va marcar la zona i era conegut en l’àmbit d’Osona i el Ripollès on atenia molts pacients. Va portar al món milers d’osonencs i ripollesos, va ser l’iniciador de l’especialitat de Ginecologia i Obstetrícia hospitalària, i creà un Servei acompanyat dels seus col·laboradors, els doctors Vinyoles, Alcubierre, Romeu, Franquesa, entre d’altres, que van fer una revolució en la forma d’assistir al part.
A banda de la seva professió, sempre havia tingut inquietuds i interessos diversos, com la fotografia i la pintura. Li agradava implicar-se en la societat civil i en activitats culturals, va ser el primer president de Cineclub Vic el 1958; president de l’Orfeó Vigatà del 1961 el 1963; president de la primera Junta d’Òmnium Cultural Osona del 1971 al 1976; vocal de la Junta d’Òmnium Nacional 1971 al 1976 i vicepresident del 1982 al 1983, i vocal en dues juntes comarcals d’Osona del Col·legi de Metges de Barcelona. L’any 1997 l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia li varen concedir el títol de Mestre de la Ginecologia Catalana, i des de l’any 1999 és soci d’honor de la Societat Espanyola d’Obstetrícia i Ginecologia.
L’Anicet estimava Catalunya i era un defensor de la nostra terra i la nostra cultura. Estava implicat, a més, en qualsevol iniciativa de defensa de la llengua catalana. però per sobre de tot estimava la seva família a la qual es dedicava amb passió.
Una vegada jubilat, va voler fer una darrera aportació a la seva professió i és va incorporar com a membre de la Junta Comarcal d’Osona del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, col·laborant activament en projectes per als metges jubilats, demostrant les seves inquietuds per la nostra professió. També en aquesta etapa va escriure tres llibres, un de biogràfic on explica la vida de dos metges molt estimats a la comarca, el Dr. Miquel Conill Santias i el Dr. Jordi Sala Soler, Metges i ciutadans de Vic (2009), posteriorment va escriure un llibre sobre les seves reflexions del part “parir o no parir” i l’últim llibre Ahir... i abans -d'ahir- Records d'un metge (2016). Vaig viure molt de prop la gestació d’aquests llibres i vaig constatar la seva il·lusió i entrega absoluta al seu projecte vital.
El doctor Anicet Altés ens deixà, entre d’altres, una darrera lliçó: que les ganes de fer coses no passen amb l’edat. Considero un gran mèrit que una persona nonagenària hagi fet en l’última etapa de la vida una evocació de records, vivències i pensaments, que alhora ens ajudarà a conèixer un període de la medicina de la nostra ciutat.
Descansi en pau un gran home.