Notícies

Nota informativa del COMB: cas de diftèria a Catalunya

La Junta del Col·legi de Metges de Barcelona vol recordar a tots els metges que sempre han d'exercir la seva tasca atenent a la Bona Praxi, en aquest cas, en relació a la indicació de les vacunes sistemàtiques.  

El COMB també remarca fermament als ciutadans i als mitjans de comunicació la importància de seguir les recomanacions d'experts de la comunitat mèdica i científica sobre la vacunació, mesura de provada eficàcia i seguretat. 

Davant de qualsevol dubte recomanem consultar al seu metge.


Nota tècnica

Des de 1987 no es registrava cap cas de diftèria a Espanya (des de 1983, cap cas a Catalunya). La diftèria es una malaltia produïda per un bacteri (Corynebacterium diphteriae), transmissible de persona a persona per les secrecions respiratòries, tos i esternuts (distància curta: inferior a 1 metre), tot i que també es pot transmetre per objectes contaminats (molt poc freqüent).

El període d’incubació és de 2 a 7 dies. Per cada cas s'estima que es poden produir uns 6-7 possibles contagis. La sospita diagnòstica és clínica i la confirmació és microbiològica. La simptomatologia habitual és dolor a la faringe, febre i mal estat general.  Hi ha molts casos asimptomàtics. 

El bacteri fabrica una toxina potent que pot provocar l’aparició de membranes molt espeses i que sagnen amb facilitat, que poden produir dificultat respiratòria alhora que problemes cardíacs i neurològics. 

La vacuna no protegeix contra la infecció però si contra els efectes de la toxina. Per això s’anomena toxoide. L’eficàcia clínica es del 95-97%. La protecció dura uns 10 anys i per això cal fer revacunacions periòdiques.  El tractament es basa en l'administració d'antibiòtics per eliminar el bacteri i en antitoxina diftèrica per neutralitzar els efectes nocius de la toxina. Tot i això la mortalitat es del 10%.

La vacuna està inclosa dins del calendari vacunal sistemàtic (3 dosi inicials i 3 dosi més abans dels 14-16 anys: total, 6 dosi). Desprès es recomana revacunar als 40 i als 65 anys i en persones d'alt risc cada 10 anys.

Els nivells de vacunació en la població infantil espanyola i aquí a Catalunya son alts (>90%) fet que condiciona l’existència d’immunitat de grup (els vacunats protegeixen indirectament als no vacunats) i permet un bon control de la malaltia.

Perquè s’ha presentat aquest cas aquí ara? 

  • En altres països del món hi ha casos de diftèria (alguns casos a Rússia i a alguns països de l'est d'Europa -uns 20 casos per any- i en especial a Pakistan i Nepal).
  • Existeixen portadors asimptomàtics (que poden durar fins a 6 mesos)
  • Un viatger provinent d’una zona amb casos de diftèria pot ser portador asimptomàtic. Fins i tot un cas lleu o asimptomàtic pot arribar a Catalunya i produir algun contagi.
  • La immunitat de grup només resulta útil si els individus no vacunats es distribueixen a l’atzar entre la població. Si hi ha “bosses” de població no vacunada que s’agrupen geogràficament (per exemple una comunitat contraria a la vacunació) la circulació del bacteri és factible i poden aparèixer casos secundaris. 
  • Els adults no revacunats poden perdre immunitat. S’estima en un 30% aquesta població, que seria per tant quelcom més susceptible.
Davant d’un cas, les mesures de control habituals inclouen:
  • Aïllament del pacient. 
  • Estudi dels possibles contactes. Els contactes propers han de rebre profilaxi amb antibiòtic  i la vacunació o revacunació en cada cas concret.
  • Estudi de portadors, per tal de conèixer la possible font d'infecció. 

La diftèria és una malaltia de declaració obligatòria i urgent.


Més informació