Notícies

Mòbils i xarxes: un risc greu per a la salut d'infants i adolescents

‘Mòbils i xarxes: un risc greu per a la salut d’infants i adolescents’. Disponible el vídeo de la jornada

Més de 700 persones van seguir, de manera presencial o online, la sessió Mòbils i xarxes: un risc greu per a la salut d’infants i adolescents, que el CoMB va organitzar el passat 13 de març. La taula de debat, que va moderar el periodista Jordi Basté, va aplegar reconeguts professionals que van aportar els seus coneixements i punts de vista davant d’un tema complex que preocupa i planteja reptes enormes a mares, pares, educadors, professionals de la salut i a la societat en general.

El debat va comptar amb les intervencions de:

  • Iolanda Jordan, pediatra, cap de secció de l’UCI pediàtrica i adjunta a la direcció mèdica de l’Hospital Sant Joan de Déu i vocal Junta Govern del CoMB.
  • Rosa Díaz, psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives en Adolescents (UNICA-A), del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil de l’Hospital Clínic.
  • Josep Matalí, psicòleg clínic, cap de Psicologia i coordinador de la Unitat de Conductes Addictives de l’àrea de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu.
  • Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista.

La pediatra Iolanda Jordan va oferir algunes dades com a introducció al debat. Segons l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el 66% d’infants i adolescents d’entre 10 i 15 anys de l’Estat espanyol tenen mòbil. Als 12 anys (edat de pas a l’Educació Secundària Obligatòria, ESO), en tenen el 64%; als 13 anys, el 84%; als 14, el 92,5% i als 15, el 95%. Jordan va insistir en què la clau a l’hora de valorar riscos rau en l’ús que es fa dels dispositius (hores davant la pantalla, continguts, edat, substitució d’altres activitats…) i va recordar que l’impacte que això pot tenir en la salut de nens i adolescents impliquen tres àmbits: salut emocional (aïllament, assetjament, etc.), desenvolupament cerebral (sobretot en menors de 6 anys) i desenvolupament físic (sobrepès, trastorns del son, etc.)

La sessió completa ja es pot recuperar en aquest vídeo.

Josep Matalí: “Els missatges excessivament alarmants poden generar molta preocupació Cal més consciència dels riscos i cal acompanyar els adolescents, però també cal dir que no tots els adolescents estan en risc”.

Rosa Díaz: “Els pares i mares han d’intentar acompanyar els fills, encara que sovint es trobin amb dificultats en l’ús de les tecnologies. El malestar emocional dels adolescents sempre és multifactorial”.

Jaume Funes: “Estem deixant sols els adolescents en les seves transicions. Volem que els adolescents passin menys temps davant les pantalles, però… per fer què, exactament? Què els oferim?”