Notícies

Més d’un miler de professionals van seguir en directe el webinar del CCMC “Vacunació COVID-19 als professionals sanitaris: on som?”

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va organitzar, el passat dimecres, dia 20 de gener, el webinar “Vacunació COVID-19 als professionals sanitaris: on som?”. La sessió online, que va aplegar més de 1.000 usuaris connectats en directe a través de la plataforma Zoom, va tractar les especificacions de les diverses vacunes contra el SARS-CoV-2 i va abordar l’estratègia i el pla de vacunació dels professionals sanitaris a Catalunya. 

El president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Jaume Padrós, va donar la benvinguda a l’acte, i el cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, el va presentar i moderar, tot donant pas als dos ponents: el secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon, i la cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, Magda Campins. 

Jaume Padrós va destacar el “repte colossal que tenim plantejat ara, no només els metges i professionals sanitaris, sinó tota la societat: vèncer a través de la vacunació aquesta pandèmia”. Aquest repte, va afirmar, “comença per la vacunació de tots els professionals de la salut” i, en aquest sentit, va fer menció de la campanya #RaonsperVacunarme, que han posat en marxa, de manera conjunta, tots els col·legis professionals de l’àmbit de la salut de Catalunya.

Antoni Trilla va introduir breument el debat i va explicar el paper de les vacunes enfront de la COVID-19: “prevenir la infecció del virus, evitar el desenvolupament de la malaltia en les seves formes més greus, reduir la mortalitat i prevenir la transmissió”, fins a “arribar a la immunitat de grup”, que se situa per sobre del 70% de la població immunitzada. Segons Trilla, aquest objectiu “és ambiciós, però l’important és arribar-hi tots com a societat”, ja que “quants més individus i com abans ens vacunem, més aviat estarem al punt de control funcional de la malaltia”. Una de les amenaces més importants en contra d’aquesta fita, va cloure el doctor Trilla, són “la desinformació, les falses notícies i els rumors”.

Magda Campins va fer una presentació sobre les especificacions tècniques de les vacunes contra la COVID-19, en la qual va explicar les tecnologies que s’han fet servir en cada cas i va aclarir el principals dubtes que s’han generat al voltant del “perquè aquestes vacunes s’han fabricat tan ràpid” i, finalment, algunes dades sobre la seva seguretat i efectivitat. Pel que fa les tecnologies, Campins va explicar que la vacuna d’AstraZeneca-Oxford fa servir vectors virals d’adenovirus, que ja s’havien fet servir abans en vacunes d’Ebola, mentre que “la gran novetat” que han aportat les vacunes de Pfizer-BioNTech i de Moderna és “la utilització, per primera vegada, d’ARN missatger”. Respecte a la velocitat amb la qual s’han desenvolupat les vacunes, la doctora Campins va aclarir que “les fases han estat exactament les mateixes que en qualsevol altre vacuna o fàrmac, però el que ha succeït aquest cop és que algunes fases s’han solapat”, especialment els assajos clínics i l’inici de la fabricació. Finalment, pel que fa a l’efectivitat i seguretat de les vacunes de Pzifer-BioNTech, Moderna i AstraZeneca-Oxford, Magda Campins va exposar dades que demostren “efectes secundaris lleus, molt similars a altres vacunes” i “una eficàcia molt i molt elevada”, fins i tot malgrat que hi hagi un retard en l’administració de la segona dosi.

Josep Maria Argimon va parlar del pla de vacunació del professionals sanitaris a Catalunya, detallant “en quina situació ens trobem i quines són les perspectives”. Argimon va explicar que, pel que fa a la vacuna de Pfizer-BioNTech, hi ha “el compromís, tot i que no la garantia” de rebre’n “70.000 dosis cada setmana durant 12 setmanes: un total de 750.000”, mentre que de la vacuna de Moderna n’arribaran “unes 96.000”. Amb aquestes dosis, es podran vacunar “el 100% dels grups prioritaris: primer els usuaris i treballadors d’entorns residencials; en segon lloc, els professionals sanitaris que treballen en centres sanitaris i, en tercer lloc, les persones amb grans dependències”. El doctor Argimon va recordar que “l’estratègia de compra és centralitzada per a tota Europa i que l’esquema de priorització de vacunacions és també compartit a nivell europeu”. A partir del 30 de març, es vacunarà la resta de la població, “fent servir les mateixes prioritzacions clíniques que es fan servir per a la grip: edat i factors de risc”, va explicar Argimon, sempre depenent “de les quantitats i tipus de vacunes que estiguin disponibles”. “Aquesta és la prioritat màxima del país”, va afirmar el secretari de Salut Pública.

El doctor Trilla va introduir i moderar el torn de preguntes, amb qüestions relatives als terminis i previsió de vacunació de tots els professionals, tant del sistema sanitari públic, com concertat i privat; la conveniència de vacunar persones embarassades, immunodeprimides o infants; la durada de la immunitat; els efectes secundaris o reaccions en persones amb al·lèrgies; l’administració de vacunes als centres de treball o a domicili per a persones dependents i els seus cuidadors i la priorització de la vacunació per a metges jubilats, entre d’altres.

Jaume Padrós va cloure el webinar agraint al col·lectiu mèdic la seva actitud “coherent i compromesa” amb la vacunació. Va demanar “paciència, tranquil·litat i comprensió” i va recordar que “no podem abaixar la guàrdia fins tenir la immunitat de grup”.