Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR
Acceptar Rebutjar
Reserva un dia i hora per realitzar un tràmit a les oficines d’Atenció al Col·legiat i ser atès per un dels nostres assessors.
Col·legiat
No col·legiat
Et facilitem la cerca de documents i publicacions del CoMB amb aquesta eina documental
Accés a la cerca avançada.
El govern del Regne Unit va protagonitzar, probablement, una de les pitjors gestions de la pandèmia de COVID-19 durant la primera i la segona onades, la qual es va traduir (sobretot, en la segona onada) en una de les taxes de mortalitat més elevades als països rics. Alhora, però, cal reconèixer que, més recentment, ha estat capaç de dissenyar i de posar en pràctica una de les campanyes de vacunació més ambicioses. Una campanya “espectacular” per la rapidesa i eficàcia amb les quals s’ha implementat, en paraules del metge i professor de Farmacoepidemiologia a la Universitat d’Oxford, Daniel Prieto-Alhambra.
Aquest metge català afincat al Regne Unit va oferir una excel·lent actualització de la campanya de vacunació britànica i del seu impacte durant el webinar Impacte de l’estratègia vacunal enfront la COVID-19 al Regne Unit, que el CoMB va organitzar el passat dijous, 10 de març. Prieto-Alhambra va recordar que l’estratègia del govern britànic ha permès (fins a la data) que 22,6 milions de persones ja hagin rebut almenys una dosi d’alguna de les vacunes disponibles.(el 90% de la població, en el cas de persones de més de 70 anys).
El webinar es va iniciar amb la presentació del president del CoMB, Jaume Padrós, i del cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i també membre de la Junta de Govern del CoMB, Antoni Trilla, seguida de la conferència de Daniel Prieto-Alhambra, i es va cloure amb un debat posterior a càrrec del cap de servei de Medicina Interna de l’Hospital Municipal de Badalona i secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky, i de la cap del servei d’Epidemiologia i Medicina Preventiva de l’Hospital Vall d’Hebron i membre de la Junta del CoMB, Magda Campins. La sessió va tenir lloc el mateix dia que l’Agència Europea del Medicament (EMA) aprovava la vacuna de Janssen i tan sols uns dies abans que diversos Estats de la Unió Europea (UE) suspenguessin temporalment la vacunació amb la vacuna desenvolupada per la Universitat d’Oxford i Astra Zeneca. Cal recordar que l’estratègia de vacunació massiva al Regne Unit s’ha bastit, bàsicament, sobre la disponibilitat d’aquesta vacuna, que va ser desenvolupada en aquest país, en bona part amb fons públics, i que ha esdevingut l’única vacuna disponible a Europa patentada per una universitat pública i no per una companyia farmacèutica.
Més temps entre les dues dosis de la vacuna
Un dels fets diferencials de l’estratègia de vacunació engegada al Regne Unit i que ha estat motiu de gran polèmica és que les autoritats van apostar per allargar el període de temps entre l’administració de les dues dosis, per tal d’assolir una major cobertura de població vacunada almenys amb una dosi. D’altra banda, tal com va recordar Prieto-Alhambra, malgrat que, a partir del Brexit, el Regne Unit té una regulació dels fàrmacs independent de la UE, el govern britànic va aprovar la vacuna de Pfizer encara sota regulació de la UE: la diferència és que va optar per recórrer a la via d’emergència, cosa que els altres Estats membres també podrien haver fet, segons Prieto-Alhambra.
La decisió de prioritzar la primera dosi de la vacuna ha estat fruit de les recomanacions que un grup d’experts va fer al govern britànic després d’haver desenvolupat un model matemàtic al voltant de possibles estratègies de vacunació. Els experts van fer 3 recomanacions:
La tercera recomanació va ser la més controvertida, ja que suposava trencar amb el patró majoritari. No obstant això, Prieto-Alhambra va recordar que aquesta decisió ha anat acompanyada d’estudis que n’han fet seguiment. Per exemple, l’estudi que s’ha dut a terme a Escòcia, segons el qual la vacuna d’Astra Zeneca mostra elevats nivells de protecció amb una sola dosi fins i tot si s’espera 12 setmanes a administrar-ne la segona. En el cas de la vacuna de Pfizer, en canvi, les dades mostren que la segona dosi no hauria de trigar més de sis setmanes per tal de mantenir un elevat nivell de protecció. En qualsevol cas, Prieto-Alhambra va matisar que la separació de la primera i segona dosis, “només és una opció interessant si hi ha escassedat de vacunes”.
La campanya de vacunació al Regne Unit s’ha dut a terme, principalment, a través de la xarxa de centres d’atenció primària, una estructura molt similar a la de Catalunya. De fet, Prieto-Alhambra va destacar que “aquesta estructura és la millor per implementar un programa com aquest i l’atenció primària de Catalunya està molt acostumada a vacunar milions de persones durant les campanyes de grip”.
Prieto-Alhambra va insistir a destacar la gran fita que ha suposat en aquesta pandèmia el fet que, gràcies als esforços de científics de tot el món, hagi estat possible passar, en tan sols 104 dies, de la primera seqüenciació del virus SARS-COV-2 a injectar la primera vacuna. L’epidemiòleg va constatar la baixada d’ingressos hospitalaris i de mortalitat entre la gent gran al Regne Unit, arran de l’inici de la campanya de vacunació, la qual cosa “és, segurament, atribuïble a la vacuna”, tot i que potser també al descens general del nombre de casos registrat a totes les edats després del recent confinament que ha viscut el país.
Recerca, efectes adversos i noves variants
“Ara el que cal és seguir fent recerca: sobre l’impacte epidemiològic i individual de la vacunació, sobre la vigilància d’efectes adversos i sobre si noves variants del virus poden causar la pèrdua d’efectivitat de les vacunes”, va afirmar Prieto-Alhambra. Pel que fa als efectes adversos relacionats amb episodis tromboembòlics registrats després de l’administració de la vacuna d’Astra Zeneca, el metge es va mostrar prudent a l’espera del que concloguin les investigacions al respecte, tot i que, a priori, va puntualitzar que els casos registrats no semblen indicar una incidència d’aquest tipus d’esdeveniments superior a l’habitual.
El doctor Prieto-Alhambra no va voler cloure la seva intervenció sense manifestar la seva preocupació pel risc d’aparició de noves variants del virus a zones del món on hi ha poc control de la pandèmia. “Ens hauríem de centrar molt més a vacunar la població dels països pobres”, va lamentar el metge català.