Notícies

Iatrogènia, una responsabilitat professional que cal afrontar

La iatrogènia és un mal provocat, de manera involuntària, per l’acció del metge, a causa, generalment, d’un fàrmac prescrit, d’una maniobra quirúrgica, de terapèutiques físiques o de recomanacions sanitàries. No està lligada necessàriament a una mala praxi, però comporta efectes indesitjables en els pacients i també en els professionals que l’han causat. 

 
Entre les principals funcions del Col·legi hi ha les de vetllar per la qualitat de la pràctica mèdica, garantir als ciutadans el compliment dels principis deontològics i defensar els interessos professionals dels metges. Per aquest motiu, el Col·legi de Metges de Barcelona va organitzar el passat 23 de març una jornada d’anàlisi i debat per ajudar els professionals a evitar i reduir el seu impacte
 
Van obrir la sessió Vicente Ortún, professor i ex-degà de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Pompeu Farbra, i Gaietà Permanyer, metge emèrit del Servei de Cardiologia de l’Hospital Vall d’Hebron. Ortún va oferir una panoràmica de la iatrogènia, analitzant els diferents factors que poden provocar-la. Va defensar que “un bon sistema de salut públic” pot ajudar a reduir els casos de iatrogènia en tots els seus vessants. D’altra banda, Permanyer, a través del seu testimoni personal, va analitzar alguns casos en que, al llarg de la seva carrera i per diferents motius, havia ocasionat un mal a un pacient. Davant d’un cas de iatrogènia, va dir, el professional no pot fer com si res. Cal analitzar, reconèixer i afrontar la situació. I, sobretot, no dissimular mai davant de les persones afectades. Aquesta és una responsabilitat del professional. 
 
A la jornada, es van tractar quines conseqüències té la iatrogènia, tant per als pacients com per als professionals, amb la participació d’Esperanza Gómez, metgessa forense de l’Àrea de Praxi del CoMB; Joan-Ramon Laporte, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Andreu Segura, metge de salut pública i vocal del Consell Assessor de Salut Pública i del Comitè de Bioètica de Catalunya. Amando Martín-Zurro, vicepresident de la Fundació Educació Mèdica, va ser el moderador d’aquesta primera taula.
 
 
Durant l’acte també es van donar pautes i recursos per augmentar el valor de la pràctica clínica i per evitar la iatrogènia. Aquest va ser, precisament, el contingut de la segona taula, moderada per Jordi Varela, president de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Hi van intervenir Nieves Barragan, metgessa de família de l’EBA Vallcarca i membre del grup Comunicació i Salut de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC); Cari Almazán, responsable del Projecte Essencial de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS); i Antonio Sánchez, cap del Servei de Cardiologia i President de la Comissió de Millora de la Pràctica Clínica del Consorci Sanitari de Terrassa. 
 
La segona víctima 
Quan es produeix un efecte advers derivat d’una pràctica mèdica i un metge ocasiona un mal a un pacient, el professional esdevé una segona víctima, ja que rep un gran impacte emocional que el marca i que el pot arribar a traumatitzar per tota la seva carrera. Aquest cop pot agreujar-se encara més si s’hi suma una demanda penal. Per superar-ho, moltes vegades el metge necessita rebre suport legal i emocional. En aquests casos, el Col·legi ofereix el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), que compta amb una línia d’assistència específica i d’ajuda al professional. A més, també es va posar en marxa, l’any 2013, el projecte sobre la Segona Víctima i, l’any en 2015,  un sistema d’atenció al metge que és objecte d’una reclamació adreçat a aquells professionals que no tenen recursos personals o informals suficients per enfrontar-se a aquest tipus de situacions. 
 
Podeu accedir a totes les ponències de la jornada: