Notícies

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) s’ha reunit avui en sessió plenària amb el conseller de Salut, Manel Balcells

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), presidit per Jaume Padrós, ha celebrat avui una reunió plenària a la qual també ha assistit el conseller de Salut, Manel Balcells. Durant la trobada s’ha abordat la delicada situació que viu la sanitat catalana, un dels principals eixos de cohesió social del país, al voltant dels reptes i problemes als quals ha de fer front de manera imminent: el dèficit de finançament; la necessitat de millora de les condicions laborals, així com de la inversió en infraestructures i en tecnologia; el reconeixement i la salut dels professionals i, sobretot, un dels grans problemes, el sociodemogràfic, que afecta la professió. En definitiva, la necessitat de transformació del sistema sanitari d’acord amb les recomanacions ja expressades pel Comitè d’experts que va elaborar el document 30 mesures per enfortir el sistema de salut.

A la imatge, d’esquerra a dreta: el president del CCMC i del CoMB, Jaume Padrós; la secretària general del Departament de Salut, Mercè Salvat; el vicepresident del CCMC i president del COMLL, Ramon Mur; el conseller de Salut, Manel Balcells; la vicepresidenta primera del COMT, Carme Boqué; i el president del COMG, Josep Vilaplana.

El conseller s’ha fet seves les següents premisses plantejades pel CCMC per la millora del sistema sanitari català:

1. Cal posar fi a la incertesa que pateix el sistema sanitari promovent un pacte, el més ampli possible, de totes les forces del Parlament per tal de planificar un full de ruta del futur del sistema sanitari català, al marge de la lícita confrontació política. En aquest context, la situació pressupostària és un element que ha d’ajudar a definir el futur immediat i permetre planificar a mig i llarg termini.
2. És necessari disposar d’un instrument d’estudi i d’avaluació de les necessitats en recursos humans del sistema que permeti planificar i adequar propostes, especialment ara, davant l’actual crisi sociodemogràfica de professionals (metges i infermeres).
3. L’atenció primària és el servei de referència, proximitat i confiança pel que fa a la salut dels ciutadans i la població. Cal apoderar efectivament els equips amb una dotació de recursos i autonomia reals per tal de millorar l’accessibilitat, la longitudinalitat, la presencialitat i l’equitat. Aquest àmbit de salut garanteix l’acompanyament, les accions preventives i comunitàries, el diagnòstic de noves malalties i el control i seguiment de les malalties cròniques.
4. Cal reforçar tot el sistema sanitari amb la voluntat d’enfortir-lo i millorar-ne el servei. Cal una dotació suficient  per millorar les condicions econòmiques i reconèixer els professionals. Cal inversió en infraestructures i tecnologia que faciliti la feina dels professionals i que millori la qualitat del servei.
5. Cal prestigiar i posar en valor la feina que desenvolupen els professionals i els serveis sanitaris per la millora de la salut de la població. Cal reconèixer les bones pràctiques assistencials i organitzatives, amb incentius que afavoreixin el desenvolupament i la millora. Ens cal posar en valor tot allò que es fa i que es fa bé, que és molt, i fugir de generalitzacions catastrofistes.
6. En aquest sentit, cal disposar d’un ens d’avaluació d’aquestes pràctiques i dels models organitzatius. Un ens de gestió independent que permeti que les diferents actuacions i intervencions, a través d’un procés de rendiment de comptes, siguin avaluades de manera objectiva, tenint en compte a qualitat assistencial i la seguretat clínica, i que permeti l’anàlisi per ajudar a la presa de decisions.
7. Pel que fa als serveis d’urgències, són prioritàries la reordenació dels serveis i la instauració de nous models organitzatius per a la cobertura dels horaris de nit i de caps de setmana. És necessària la planificació en el territori i en els diferents àmbits assistencials. Cal reconèixer i revaloritzar la feina dels professionals i la seva especialització.
8. Cal promocionar el treball en xarxa i els acords entre àmbits assistencials. La relació de l’atenció primària i l’atenció hospitalària ha de ser entre iguals, basada en el pacte, el respecte i assegurant l’acompanyament i la transició dels pacients. Igualment, és prioritari dur a terme una reordenació de serveis hospitalaris a tot el país, basada en la màxima col·laboració entre centres i equips assistencials i tenint cura de l’equilibri territorial.
9. Cal prestigiar el lideratge clínic i organitzatiu dels professionals com a motor de transformació i millora del sistema sanitari. Impulsar el lideratge a través de la formació. Invertir en lideratge és invertir en futur. 
10. La desburocratització del sistema sanitari és una prioritat. Suposa guanyar temps per a l’acte assistencial i incrementa l’autoestima professional. És urgent afavorir tasques delegades i el treball en equip entre tots els grups professionals, amb desenvolupament màxim de les competències. És urgent deixar de fer activitats que no aporten valor.
11. La formació, la docència, la recerca i l’emprenedoria han de formar part de l’activitat ordinària dels professionals de la salut. De manera específica, cal una estratègia clara que afavoreixi l’increment de la formació especialitzada (places MIR) per a les especialitats deficitàries.
12. Cal una definició clara de la cartera de serveis. Cal explicar clarament els límits i les limitacions del sistema sanitari, tot afavorint la seguretat clínica. El CCMC ha demanat que s’eviti fomentar la creació d’expectatives entre la població que facin pensar que les demandes al sistema sanitari poden ser infinites i que qui les ha de proveir són els professionals.
13. Cal considerar la implantació progressiva de la telemedicina i de nous instruments de comunicació analitzant-ne els avantatges i inconvenients, amb especial atenció a la bretxa digital.
14. La integració social i sanitària és prioritària. S’ha de fer amb recursos suficients i, en cap cas, pot implicar convertir problemes socials en sanitaris. Cal un compromís transversal de les diferents àrees per treballar i millorar els determinants socials de la salut i  tenir un impacte positiu en millores de salut poblacional.
15. Finalment, el CCMC ha instat el Conseller que, davant la imminent negociació d’un nou conveni a l’àmbit del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i, posteriorment, a l’Institut Català de la Salut (ICS), impulsi  l’assoliment d’acords de les parts el més aviat possible que reconeguin unes condicions laborals i salarials més justes i dignes per als professionals.

Els membres del plenari del CCMC i el conseller de Salut s’han emplaçat a una nova trobada per fer el seguiment d’aquestes premisses i propostes.