Notícies

 

Aquestes desigualtats també estan presents en el col·lectiu mèdic, on les dones metgesses, malgrat  representar a Catalunya ja més del 50% dels professionals (de fet, són més del 60% entre els professionals de menys de 45 anys i gairebé el 70% a les facultats de medicina), encara tenen moltes més dificultats que els homes per desenvolupar la seva carrera professional i per accedir a càrrecs de direcció, comandament, etc. i, en conseqüència, estan infrarepresentades als llocs de decisió. 

 

La maternitat i la cura dels fills continua sent una penalització a la feina per a les dones metgesses. La conciliació efectiva i satisfactòria de la vida laboral, familiar i personal és un gran repte a assolir al sector sanitari. Tant els homes com les dones dins del col·lectiu afirmen que al sector sanitari hi ha grans dificultats per conciliar, però són les dones metgesses les que majoritàriament s’acullen a reduccions de jornada, excedències i altres mesures per fer-se càrrec de la cura de familiars.

 

Malgrat que no hi ha diferències entre metges i metgesses quant a les condicions laborals i les retribucions per fer la mateixa feina, es produeix una falsa igualtat de facto, ja que moltes dones metgesses paguen un peatge quan decideixen ser mares: el seu sou es redueix i apareixen barreres per al seu desenvolupament professional. El sostre de vidre també existeix per a les dones metgesses.

 

Davant d’aquesta realitat, la Junta del CoMB creu que la feminització de la professió mèdica ha introduït a l’àmbit sanitari nous valors, noves prioritats i noves mirades que haurien d’esdevenir una oportunitat de canvi profund del tot necessari dels models d’organització al sector sanitari en general i als diferents centres en particular. 

 

El CoMB considera que aquest canvi és imprescindible i, per tant, treballa i aposta davant l’administració i les patronals per un model d’organització flexible basat en l’autogestió dels professionals. Un model que faciliti la conciliació laboral, familiar i personal a homes i a dones i que sigui més atractiu a l’hora de potenciar i fer emergir les vocacions de lideratge entre les dones. L’actual model no tan sols posa límits a les dones metgesses, sinó que afavoreix que sovint les mateixes metgesses se n’autoimposin i renunciïn a optar a càrrecs de decisió perquè els suposaria una sobrecàrrega inassolible. El sistema no pot seguir donant per fet que les dones, pel fet de ser-ho, tenen menys anhel de desenvolupament professional. 

 

Cal també treballar per un canvi social més ampli en què els rols es comparteixin i no es defineixin en funció del sexe, per tal que la cura dels fills i de la família, així com les tasques relacionades amb l’àmbit domèstic, es posin en valor i siguin responsabilitats compartides entre homes i dones. 

 

Per últim, el CoMB no pot ni vol deixar de banda la denúncia d’altres formes gravíssimes de desigualtat, especialment la que s’expressa a través de la violència envers les dones, o, com passa encara a molts països del món, amb la negació de drets bàsics a les dones.