14 d’abril de 2016

El Col·legi de Metges de Barcelona presenta un document sobre els límits del secret professional

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha presentat aquest matí el document de posició “El secret professional mèdic i la protecció a tercers”. A l’acte informatiu, hi han participat els doctors Jaume Padrós, president del CoMB, i Josep Terés, president de la Comissió de Deontologia del CoMB i coordinador de l’equip d’experts redactors del document.

El desgraciat accident de l’avió de la companyia Germanwings, ocorregut el 24 de març de 2015, en el qual un copilot malalt va estavellar voluntàriament l’aparell als Alps francesos i va provocar la mort de 150 persones, va causar un gran impacte social i una forta repercussió mediàtica. Per aquest motiu, el CoMB va encarregar a un grup d’experts l’elaboració d’un document de posició amb l’objectiu que esdevingués un element de reflexió al voltant del dilema entre seguretat i privacitat en l’àmbit de l’exercici professional.

El document que avui s’ha donat a conèixer formula una sèrie de recomanacions dirigides tant als àmbits professional i social com polític i legislatiu per tal de situar els límits del secret professional quan es posa en risc la seguretat de tercers. Aquestes són les principals propostes:

Promoure el desenvolupament de programes de control per garantir la bona pràctica en determinades professions de gran impacte social (com, per exemple, jutges, pilots, militars, docents, etc.), l’exercici de les quals pot incidir en drets i interessos fonamentals de tercers si no es duen a terme en condicions de salut òptimes. Seria desitjable que iniciatives com el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), que té la doble finalitat de control i preservació de la pràctica mèdica i d’ajudar a la rehabilitació i a la reinserció laboral del metge malalt, es reproduïssin a altres professions no sanitàries.
Considerar una eventual regulació específica del secret professional a nivell europeu, donades les diferències evidents de marcs legals entre els diferents estats de la UE. Cal tenir present que en països com el nostre, en què la col·legiació és obligatòria, els límits del secret professional estan recollits al Codi de Deontologia (norma 32 del Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya), que és d’obligat compliment per als metges. D’altra banda, les legislacions espanyola i catalana també regulen l’obligació de secret professional en diferents normes i lleis sectorials.
Establir un marc normatiu que faciliti canals de comunicació estables entre la medicina assistencial (tant pública com privada) i la medicina d’empresa. Un primer pas seria promoure una modificació de la normativa actual per tal de facilitar al metge assistencial la comunicació automàtica (fent ús de les TIC) a l’empresa de la situació de baixa i/o alta del treballador a través de la Seguretat Social. La indicació d’una baixa laboral no implica revelar el diagnòstic i, per tant, aquest procediment no implicaria la vulneració del deure de secret per part del metge, mentre que aportaria avantatges des del punt de vista organitzatiu i de garantia de la seguretat.
En el cas de pacients amb trastorns mentals, valorar la incorporació al document de consentiment informat d’una explicació sobre quins són els límits de la confidencialitat, per tal que el pacient n’estigui informat des de l’inici de la relació. Aquesta mesura preventiva del conflicte, davant la possible necessitat de trencar el secret, tindria l’objectiu de preservar la confiança necessària en la relació metge-pacient per tal de garantir l’eficàcia del tractament i de no afavorir l’estigmatització d’aquests malalts.
El Col·legi de Metges orientarà i donarà suport en termes legals i deontològics i, si fos el cas, donarà l’emparament corporatiu a tot metge que tingui el dubte de trencar el secret professional per protegir al mateix pacient o a terceres persones.