Dr. Alfons Fernández Sabater

Alfons Fernández i Sabaté

1934-2019

El doctor Fernández Sabaté va ser un excel·lent cirurgià ortopèdic, amb una remarcable activitat com a historiador de la cirurgia ortopèdica a Espanya.

Humber Ferrer i Genís Carrasco

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1958). Adquireix la  formació en l’especialitat d’Ortopèdia i Traumatologia en la càtedra del professor Piulachs i després es doctora en el servei del professor Merle d’Aubigné de l’Hôpital Cochin de París. Va ser cap de servei de l’Hospital de Bellvitge i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Després dels estudis en la Facultat de Medicina de Barcelona i d’exercir com a metge a la Càtedra del Professor Piulachs de l’Hospital Clínic de Barcelona, visita els grans centres hospitalaris de França esdevenint alumne del professor Merle d’Aubigne tenint sempre com a referència la Cirurgia Ortopèdica francesa.

Retorna a Catalunya i el 1965 treballa com a especialista en el Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia del Vall d’Hebron sota la direcció del doctor Collado. En aquest hospital, conscient de la importància de les infeccions en l’especialitat, funda la primera Unitat d’Infeccions en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.

Alfons Fernández i Sabaté n’és l’artífex d’una escola catalana de traumatòlegs i ortopedistes que s’inicia poc després del seu trasllat a l'Hospital dels Prínceps d'Espanya (Hospital de Bellvitge) on entra a formar part del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia sota la direcció del professor Joaquim Cabot. El doctor Cabot té la visió de crear equips especialitzats en diferents patologies de l’aparell locomotor. D’aquesta manera es crea la primera unitat de cirurgia de maluc en la qual l’Alfons exerceix com a cap clínic tot responsabilitzant-se també de la patologia infecciosa. 

Alfons va ser pioner en els nous procediments de pròtesis fent aportacions valuoses en el camp clínic, docent i de recerca com la implantació de pròtesi de maluc sense ciment i el disseny de components protèsics de baixa fricció. Els seus treballs publicats en nombroses revistes internacionals projectaren mundialment els avenços catalans en l’especialitat

Fou un mestre que ens va ensenyar a treballar amb mètode i rigor amb els pacients i a conservar els resultats de l'activitat clínica en fitxers i diapositives, per poder efectuar d’aquesta manera treballs clínics amb el màxim rigor científic i poder exposar-los en publicacions i congressos de la nostra especialitat .

La seva trajectòria professional ha estat reconeguda per la concessió de múltiples càrrecs i guardons. Entre els càrrecs destaca la presidència de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, la presidència de la Societat Espanyola de Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, el nomenament com a Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i com a Membre d'Honor de la Societé Française de Chirurgie Orthopédique et Traumatologique. Entres els premis i guardons, cal esmentar  la Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya al mèrit sanitari, i el Premi Jordi Gol i Gorina de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears a la seva trajectòria professional i humana en el camp de la Medicina. La Història va ser una altra de les seves grans passions. L’Alfons ha desenvolupat una important activitat en la divulgació de la Història de la Cirurgia Ortopèdica catalana i espanyola difonent l’obra dels metges catalans que van contribuir al desenvolupament científic de l’especialitat 

Teresa, la seva esposa, ha estat al seu costat des que es van comprometre fins a l’últim dia de la seva vida, de manera incondicional. Junts van formar una gran família amb tres fills. 

L’Alfons va viure amb entusiasme, fermesa i optimisme. Sempre seràs recordat per tots els que et vam conèixer.