Desgraciadament, el passat 15 d’abril de 2018 va morir el nostre company i amic Manuel. Havia nascut a París el 1937, i el seu pare, Antoni Subirana Oller, va ser un dels creadors de la neurologia espanyola. Mestre de tots, especialment mestre del meu pare, el doctor Luis Oller-Daurella, el que fa que em consideri el seu net científic.
Malgrat que el seu progenitor, com el meu, foren tots dos persones amb una abassegadora capacitat de treball i gran vocació per la neurologia clínica, el doctor Manuel Subirana Cantarell va brillar amb llum pròpia.
Crec que, a més dels múltiples càrrecs i estudis que tresorejava, cal destacar el seu perfil personal.
Vaig tenir la sort d’iniciar la meva col·laboració amb ell a l’Hospital del Sagrat Cor, al qual em vaig incorporar el 1973. En aquella ocasió vaig aprendre de la seva gran il·lusió per integrar-se en el patiment del pacient, intentant ajudar-lo i abocant-s’hi per tots els mitjans, com en el seu entorn familiar, amb la finalitat de fer mes suportable la malaltia.
En aquella època, Manuel va tornar d’Estrasburg, on havia adquirit una sòlida formació en neuroradiologia amb els professors Thiebaut i Wackenheim. S’ha de destacar que, aleshores, l’estudi complementari del malalt estava limitat a l’examen neurològic, l’electroencefalograma i l’anàlisi de líquid cefalorraquidi extret per punció lumbar o suboccipital. Per tant, les tècniques de l’arteriografia o la pneumoencefalografia representaven una revolució en el procés diagnòstic.
Posteriorment, va ser al Centre de Malalties Neurològiques Paroxístiques (PE.NE.PA), on vaig continuar aprenent dels seus metòdics i minuciosos interrogatoris dels malalts epilèptics, que crec que continuen sent vitals en el diagnòstic i, per tant, en el tractament i pronòstic de l’epilèpsia.
Al cap d’uns anys, vaig poder treballar amb ell a l’Institut Neurològic Municipal, del qual era director a l’Hospital del Mar, assistint malalts ingressats, en consultes externes i en les sessions clíniques que cada divendres al migdia organitzava un altre gran neuròleg clínic, mestre i amic, el doctor Adolfo Pou Serradell (finat el 2015).
Respecte als seus mèrits professionals, en destacaria que va iniciar els estudis a la Facultat de Medicina a Barcelona el 1954, va escollir la neurologia com a especialitat i es va especialitzar en electroencefalografia i neurorradiologia.
El 1967 va defensar la seva tesi doctoral sobre l’estudi del sistema nerviós per pneumoestratigrafia. Va iniciar la seva activitat professional al Servei de Neurologia de l’Hospital del Sagrat Cor, va ser professor adjunt i agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona, director de l’Institut Neurològic Municipal i membre de la Societat Espanyola de Neurologia, membre d’honor de la Societat Francesa de Neurologia i membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors. Va ser autor de més de cent quaranta treballs científics publicats a Espanya o a l’estranger. Biblioteca de Neurologia, llegat a la SEN amb més de 15.000 registres de diverses publicacions; el que suposa un impuls al Museu Arxivo per a la recerca de la història de la neurologia.
Finalment vull retre un gran reconeixement i transmetre el meu afecte a la seva dona Maluly Mestres i els seus set fills.