Apassionat per les històries que sorgeixen i s'enfilen a la vida diària, aquest inagotable narrador que és Jaume Palau compone una obra polifònica amb diverses escenes, microespais, veus i ritmes i el rerefons comú d'aquells moments decisius en què naix, cristal·la litza, és dilueix, o s'estrella, una relació de parella.
Amb elegància retòrica però sense solapar quan convé l'estil més directe i la gramàtica més marró, en aquests relats, uns llargs, altres fugacíssims (així són els llances del cor), els personatges s'enfronten als embats i les carícies de l'amor , la paraula més usada del món però potser la més desconeguda.
Seduir no és conduir-se només “cap a fora” sinó també “cap a sí”. Els personatges o persones aquí s'ulleten i excaven endins. A la curta oa la tarda, es troben a l'amor. Són històries molt reals i consistents que rescaten l'èpica de l'àmbit quotidià, el personatge anodí i les destinacions sense glòria. És literatura, però és veritat.
“El amor, ángel terrible” coincideix amb el títol del primer relat, és un vers de Cernuda invocant l'oblit, és figura de Rilke, i es pot considerar mitologia clàssica. La literatura, corrent infinit. La més tendra lírica pot contenir també esquinç, i oxímoron i humor. El nostre escriptor ho sap i, en aquest joc, gaudeix i ens fa gaudir.e y, en ese juego, disfruta y nos hace disfrutar.