La Llave del paraiso és un thriller de ciència política ficció.
Un grup de científics de Barcelona ha descobert que una modificació de l'estructura de les molècules de l'heroïna i de la cocaïna pot anul·lar la capacitat d'aquestes drogues de crear addicció, sense que per això perdin les conegudes i desitjades propietats de produir plaer. Aquest descobriment permetrà l'eliminació de l'abús d'aquestes i altres drogues, evitant els terribles efectes de la drogodependència. Desapareixerà la necessitat de reprimir la producció i la comercialització de les drogues, que es convertiran en productes de consum legal, de venda lliure a preu assequible.
En conseqüència, s'enfonsarà el gran negoci del narcotràfic. Les màfies internacionals que es beneficien d'una activitat tan lucrativa estan disposades a impedir que els científics assoleixin el seu objectiu. Intenten la seva destrucció física i moral, inicialment mitjançant la violència i després mitjançant una subtil conspiració muntada sobre la insídia, l'engany i la traïció.
Tot i això, qui supervisa en secret l'operació i decideix l'extermini dels científics, no són les màfies internacionals del narcotràfic. Darrere seu, com es va descobrint al llarg de l'intrigant relat, hi ha organitzacions més poderoses i nominalment legals, en què, malgrat la seva obvietat, ningú vol pensar, a qui interessa que continuï florint, per temps indeterminat, el fabulós negoci de la producció i tràfic de drogues il·legals.
L'eix de la novel·la és la narració de la peripècia atzarosa d'uns personatges que ignoren l'origen de les seves desventures i treballen amb nua per assolir el seu objectiu benemèrit. Una trama complexa però accelerada, plena d'intriga i de sorpreses, condueix a un desenllaç impensat que en les últimes línies deixa entreveure a la llunyania la llum tènue de l'única cosa que queda de l'aventura: una esperança il·lusionada al si d'un món fosc , com l'actual, corromput per la cobdícia, l'egoisme i la maldat.