Aquest fals dietari trobat als budells d'un ordinador portàtil és el fruit d'una ment desconeguda. Barreja d'anècdotes plausiblement veritables amb històries i historietes fictícies sense connexió aparent, el conjunt del llibre traspua un matisat optimisme. Sota un to general humorístic van desfilant per les seves pàgines un conjunt de personatge que podrien ser reals. A la manera, salvant les distàncies, d'un Salón de los pasos perdidos de l'idolatrat Andrés Trapiello, aquest dietari sense referències de dates vol entretenir el lector, provocant ara un somriure de complicitat, ara una riallada escadussera.
Sense sexe dur ni violència, sense herois irritants ni massa misèries descoratjadores, el llibre no és més que un retrat dels petits moments, una reivindicació d'allò que deia el mestre Josep Pla: l'acceptació de la pròpia mediocritat com a pas imprescindible per a assolir moments fugaços d'allò que se'n diu felicitat.
Sarcasmes i ironies, humor fi d'ala de mosca, algunes reflexions sobre la nostra condició, un xic de poesia i , també, records i escenes quotidianes; tot triat i barrejat a dosis variables, pomes amb tomàquets, servit en un cistell que esperem que arribi al lector sense que el pas del temps ni les contradiccions .pròpies, gairebé patognomòniques de l'espècie humana- ho desvirtuïn.