L'any 2016 no s'ha caracteritzat precisament per una millora de les relacions amb l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), i es van continuar dirimint les discrepàncies als tribunals de justícia.

Així, va dictar-se una sentència que desestimava la petició de l'OMC de cedir dades dels col·legiats al seu registre central, i una altra sentència que confirmava l'acord del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya relatiu a la divulgació del model de recepta privada.

Però la qüestió no rau tant, o només, en aquests conflictes conjunturals sinó sobretot en el model competencial i de finançament que l'OMC ha imposat els últims trenta anys. Aquest model és injust, no equitatiu, i contrari a la llei i a la jurisprudència que ens ensenya que els col·legis només han de fer front a les despeses derivades de les funcions pròpies de l'OMC consistents en la representació de la professió en l'àmbit nacional i internacional, i que és imperatiu rebaixar alhora la despesa de la institució estatal en benefici de les competències atribuïdes als consells autonòmics a partir del ja no tan nou mapa autonòmic estatal.

El CoMB ja va votar en contra del pressupost de l'OMC del 2015, del 2016 i també del 2017, acompanyat de sengles recursos judicials on defensem la posició esmentada.

Darrerament, i aprofitant el recent canvi en la presidència de l'OMC, ambdues institucions estem buscant l'apropament i la solució als conflictes que ens separen –i que alhora ens uneixen– i que ens agradaria resoldre amistosament durant l'any 2017.