Informació d'interés

Articles i testimonials

Com ens afecta la Llei de Dependència

Es calcula que a tot l’Estat hi ha més d’un milió dues-centes mil persones que requereixen de l’ajuda d’una altra per tal de poder desenvolupar les activitats de la vida quotidiana, són els col·loquialment coneguts per tots com a “dependents”. D’aquests, dos-cents mil, són “grans dependents”, és a dir, persones que necessiten ajut vàries vegades al dia per a realitzar diverses activitats i un acompanyament.

Moltes d’aquestes persones amb dependència són grans i fins l’entrada en vigor de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a Persones en Situació de Dependència el gener de 2007, coneguda per tots com a “Llei de Dependència”, només rebien ajuts públics si podien demostrar que tenien un nivell de renda molt baix. Alhora, aquests escassos ajuts eren d’àmbit autonòmic, de tal manera que en relació a l’indret on una determinada persona pogués viure, tenia dret o no, per exemple, a rebre ajut en el seu domicili o bé a ingressar en una residència pública. A la pràctica, aquest fet ha suposat fins fa ben poc, que les persones grans amb dependència hagin hagut de ser ateses per familiars disposats a invertir els seu temps i diners en l’atenció d’aquest familiar dependent.

De fet, la Llei de Dependència pretén aconseguir una cosa molt senzilla: situar l’atenció a les persones dependents en el mateix nivell que la sanitat, l’educació o les pensions. En definitiva, crear el quart pilar de l’Estat de Benestar.

La Llei s’aplica a tot el territori espanyol i garanteix uns mínims que són comuns a tots els ciutadans que es trobin en situació de dependència.

A partir d’ara, comptarem a més, amb un nou dret subjectiu de caràcter universal. Això vol dir que, a l’igual que podem fer ús de la sanitat pública a tot l’estat, amb independència dels nostres ingressos, a partir d’ara podrem (si ens trobem en situació de dependència) rebre serveis, (atenció a domicili, teleassistència, residència..) o bé prestacions econòmiques.

Per tal que aquest sistema funcioni cal però, una eina per valorar els estats de dependència, recursos econòmics per crear els serveis i les prestacions, així com tot un aparell administratiu que permeti el funcionament de tot plegat.

Però tot això, ¿com afecta a una persona concreta?
Imaginem a la Sra. Carme, una dona vídua de 88 anys que pateix una demència i té dificultats en la seva mobilitat. La Sra. Carme té uns ingressos mensuals de 950€, entre una pensió de viduïtat i unes rendes. Aquesta senyora viu amb una filla, de 69 anys, que dedica un temps diari a llevar, vestir, alimentar i cuidar a la seva mare.

Si la Sra. Carme hagués d’ingressar a una residència perquè la filla ja no la pot cuidar més i hagués hagut de demanar algun ajut públic previ a la Llei de Dependència, li haguessin dit que amb els ingressos amb els que compta queda exclosa, és a dir, té excessius recursos per a rebre ajuts.

En canvi quan hagués buscat una residència privada s’hagués adonat que, per menys de 1.500€ mensuals resulta gairebé impossible trobar una plaça en condicions. En definitiva, o bé algú paga la diferència, o bé la filla es veurà obligada a continuar cuidant de la seva mare.

A partir de la Llei de Dependència, la filla de la Sra. Carme, podrà demanar als serveis socials municipals que s’iniciï un procediment que comportarà en primer lloc valorar el nivell de dependència de la seva mare. Per a això, uns professionals la visitaran a casa seva i faran un informe. Passats uns dies, una treballadora social trucarà a la filla i la convocarà a una reunió per tal de redactar el Programa Individual d’Atenció. En aquesta reunió, li explicarà el nivell de dependència que té la seva mare i les opcions que la llei li ofereix: ingressar en una residència pública o concertada, rebre unes hores d’atenció domiciliària, o bé, rebre uns diners per contractar directament els serveis que consideri i, fins i tot, rebre mensualment uns diners per continuar cuidant de la mare.

Si es reben serveis, la Sra. Carme haurà de pagar una part dels mateixos, però mai quedarà fora del sistema per manca de recursos econòmics.

Una vegada explicat tot el procediment a la persona dependent i al cuidador, aquests poden donar també la seva opinió, que normalment serà la que determinarà quin servei es presta.

En definitiva, una persona que fins ara podia quedar totalment exclosa de l’ajut públic, amb la Llei de Dependència podrà rebre serveis o prestacions.

Malgrat tot, però, la realitat no és tan bonica, tenint en compte que per tal que la Llei doni resposta a tots els dependents haurem d’esperar fins al 2015, ja que hi ha un període d’aplicació progressiva. A més, mantenir aquest sistema resulta tan costós que és molt provable que no tothom rebi tots els serveis que requereix. Amb tot, però, amb el que segurament estarem d’acord és que aquesta Llei suposa un primer pas en un bon camí, que acabarà afectant-nos a molts de nosaltres al llarg de la nostra vida.

Autor: Josep de Martí Vallès, jurista i director d'Inforesidencias

Envia'ns la teva consulta



Ens pots trobar a...

E-mail:


Treballadores socials:
Hores concertades


Tel
:
93 567 88 94 (directe)
93 567 88 88

Fax:
93 567 88 93

Atenció al públic:
Dll a dv matí de 8.30 a 14.30
Dll a dj tarda: hores concertades

Agost, tardes tancat


Localització:
1a planta
Ascensors A i B

 

 

El Programa de Protecció Social és una iniciativa gestionada per Medinankeia

 

Certificat de qualitat ISO 9001:2015 - Sistemes de Gestió de la Qualitat

 

COMB
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Darrera actualització:
Inici | Contacta'ns | Avís legal | Política de Cookies | Mapa web