Informació d'interés

Articles i testimonials

Davant la mort d’un familiar

La mort d’una persona propera, suposa, a més del dolor natural per la pèrdua d’aquell a qui s’estima, tot un enrenou legal, provocat per haver de realitzar tota una sèrie de gestions administratives, necessàries, per tal d’obrir la successió del difunt.

A continuació, els oferim alguns consells que esperem puguin ser d’utilitat en aquests moments difícils.


CAL ESBRINAR SI HI HA O NO TESTAMENT

Per tal de saber si existeix testament, es necessiten dos documents bàsics:

1. Certificat de Defunció, document que es pot obtenir normalment al moment, en el Registre Civil de la localitat on s’ha produït la defunció. Qualsevol persona que doni el nom, cognoms i la data de defunció el pot sol·licitar, tenint en compte que esdevé un document essencial, alhora que es necessitarà en diverses ocasions, motiu pel qual esdevé recomanable demanar-ne tres o quatre exemplars.


2. Certificat d’Últimes Voluntats, document que es sol·licita al Registre General d’Actes d’Última Voluntat, en dependència del Ministeri de Justícia, amb seu a Madrid. L’imprès de sol·licitud es pot comprar a qualsevol estanc i es ven conjuntament amb un sobre que ja porta escrita la direcció del registre. Qualsevol persona pot sol·licitar-lo, sempre que es conegui el nom i cognoms del difunt, la data de defunció i s’adjunti alhora una còpia del certificat de defunció. Cal tenir en compte però, que aquest certificat d’últimes voluntats només es pot sol·licitar quinze dies després de la defunció, essent-ne el seu motiu, que arribi fins el registre un testament que s’hagi atorgat just abans de la mort. Aquest element és clau, ja que l’únic testament vàlid és l’últim.

Davant aquesta situació, la persona més indicada per ajudar-nos, és un notari o un advocat de la nostra confiança.


QUÈ CAL FER SI HI HA TESTAMENT

Una vegada obtinguda la certificació d’últimes voluntats, sabrem si la persona difunta va fer testament o no.
En cas afirmatiu, en el certificat hi constaran tots els testaments o actes de voluntat última que el difunt hagués atorgat durant la seva vida, així com la data i el notari que els va autoritzar, tenint en compte que el certificat no diu res sobre el contingut del testament o declaracions.

Així doncs, l’últim testament és l’únic vàlid i el que regirà la successió, en definitiva, l’únic que s’haurà de tenir en compte. Per això resulta fonamental obtenir-ne una còpia, tenint en compte que només ho poden portar a terme aquells que hi tinguin algun dret, facultat o aquells que hi tindrien algun dret si no existís testament (bàsicament els membres de la família). La persona que sol·liciti la còpia haurà de presentar-se al notari amb el DNI.


QUÈ CAL FER SI NO HI HA TESTAMENT

La manca de testament o declaració d’últimes voluntats, fa que la successió esdevingui més complicada i sobretot, més costosa econòmicament parlant, ja que haurà de determinar-se qui ha de ser “cridat” a rebre l’herència mitjançant el que es coneix com a “declaració d’hereus intestats”.
Si els hereus que determina la Llei són ascendents cònjuges o descendents del difunt, la declaració d’hereus intestats es pot fer notarialment mitjançant una acta notarial de notorietat (valgui’n la redundància), essent el seu cost aproximat de 300€.
D’altra banda, si els hereus determinats per la Llei són familiars més llunyans, la “crida” té lloc notarialment, és a dir, caldrà un advocat sempre que el cabal hereditari (el patrimoni a heretar), superi els 3.000€.
Si el difunt tenia veïnatge civil català, la successió intestada es regirà per la Llei Civil catalana, la qual estableix, el següent ordre de preferència:

1. Si hi ha fills i cònjuge, els fills són hereus i la vídua o vidu tenen dret a l’ usdefruit sobre la totalitat de l’herència. Si només hi ha fills, aquests en seran els hereus.
2. Si no hi ha fills, el cònjuge no separat, serà anomenat hereu. Si viuen el pare o la mare del difunt, aquests tindran dret a la quarta part en concepte de legítima.
3. Si no hi ha fills ni cònjuge, la Llei catalana crida com a hereus als pares del difunt.
4. Si no hi ha fills, cònjuge, ni ascendents, llavors la Llei crida com hereus als germans. Tenint en compte que si algun dels germans hagués mort abans que el difunt i deixant fills, aquests també serien cridats.
5. Si no existeix cap dels anteriors, seran cridats altres familiars fins a quart grau.
6. Si no existeix cap familiar dels esmentats en els punts anteriors, segons la Llei, seria la Generalitat de Catalunya qui en rebria l’herència.


ACCEPTACIÓ O REPUDIA DE L’HERÈNCIA

Per tal d’adquirir la condició d’hereu, a més de la “crida” que fa la llei o el propi testament, cal l’acceptació de l’herència per part dels “cridats”.
Fins que es produeix l’acceptació, es diu que l’herència és “jacent”, és a dir, se sap i es coneix aquells que són cridats com a hereus, però aquests no s’han manifestat.
Els cridats a succeir poden optar per una de les opcions següents:

1. Acceptar l’herència de forma pura i simple, on el cridat ha de manifestar la seva voluntat d’adquirir tots els drets, béns i també deutes del difunt. Si té lloc aquesta última situació, qui accepta, respon amb el seu propi patrimoni, en el supòsit que els deutes assumits esdevinguin superiors als béns i drets del difunt. Si hi ha béns immobles (pisos, locals, terrenys,...), l’acceptació d’herència haurà de fer-se notarialment.

2. Acceptar a benefici d’inventari, on si el cridat com a hereu dubta o sospita que els deutes a heretar esdevenen superiors als béns i drets, té la opció d’acceptar, de tal manera que els deutes del difunt siguin liquidats amb el seu propi patrimoni i no afectin així als de l’hereu.

3. Repudia de l’herència, on si el cridat, per qualsevol motiu, no vol convertir-se en hereu, la llei no l’obliga i li dóna la oportunitat de repudiar l’herència.

CONSEQÜÈNCIES FISCALS DE LA MORT

Com a aspecte previ, cal avançar, que molt probablement, al llarg dels propers mesos tingui lloc algun canvi sobre aquest punt, motiu pel qual a continuació es plantejarà el procediment en base a la situació actual, tenint en compte que tant aviat com aquest canvi tingui lloc n’ informarem deguda i detalladament.
Tenint en compte que la defunció d’una persona implica la transferència de patrimoni d’una a una altra, apareixen ineludiblement un seguit d’obligacions pel que refereix al pagament d’impostos, on en aquest cas concret i fins el moment actual, esdevé doble:
Impost de Successions
Es tracta d’un impost cedit a les comunitats autònomes, que grava totes les adquisicions “mortis causa”, és a dir, ocasionades per una mort. La quota a pagar per aquest impost, que en el nostre cas cal fer-ho a la Generalitat de Catalunya, depèn de tres aspectes importants:

1. El valor de tots els béns adquirits en la successió (existeix una escala progressiva).
2. El grau de consanguinitat amb el difunt (a més llunyania, més cost).
3. El patrimoni previ de l’adquirent, és a dir, a més béns previs a l’herència per part de l’hereu, més costós esdevé l’ impost per l’herència.

Motiu pel qual, cal acompanyar una còpia de la última declaració del patrimoni, amb les modificacions que hagin pogut tenir lloc.
Tanmateix, per tal d’evitar fraus, la Llei preveu tot un seguit de mecanismes de control, destacant per exemple que s’hauran de pagar com a impost de successions, aquells béns que es trobaven com a patrimoni del difunt durant l’any anterior a la seva mort i que hagin estat transmesos als hereus o legataris, o als seus cònjuges i familiars, fins al tercer grau. Si bé però, cal tenir en compte també, que existeixen beneficis fiscals aplicables a la transmissió de l’empresa familiar o de l’habitatge a favor del cònjuge.

El pagament d’aquest impost ha de tenir lloc en el sis mesos posteriors a la defunció, si bé en l’actualitat encara, es poden sol·licitar pròrrogues (per a cassos concrets).

Envia'ns la teva consulta



Ens pots trobar a...

E-mail:


Treballadores socials:
Hores concertades


Tel
:
93 567 88 94 (directe)
93 567 88 88

Fax:
93 567 88 93

Atenció al públic:
Dll a dv matí de 8.30 a 14.30
Dll a dj tarda: hores concertades

Agost, tardes tancat


Localització:
1a planta
Ascensors A i B

 

 

El Programa de Protecció Social és una iniciativa gestionada per Medinankeia

 

Certificat de qualitat ISO 9001:2015 - Sistemes de Gestió de la Qualitat

 

COMB
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Darrera actualització:
Inici | Contacta'ns | Avís legal | Política de Cookies | Mapa web