El passat 10 de maig ens va deixar el nostre company Pablo Oriol Roca, als cinquanta-quatre anys d’edat, de manera sobtada mentre treballava a la clínica. Era metge adjunt del Servei de Ginecologia de l’Hospital de Sant Pau. Home simpàtic, jovial, esportista i gran amic meu; havíem estudiat junts la carrera de Medicina: ell a Sant Pau i jo al Clínic.
Era pare de tres fills, gran amic dels seus amics, amb profundes conviccions religioses i un altíssim nivell professional, l’ànima de qualsevol reunió d’amics o companys. La seva gran passió era la lectura (anglès, castellà o català) i l’esport. Home culte amb profund pensament moral i filosòfic i molt devot de la Verge Maria a qui encomanava moltes vegades els seus pacients, amics i col·legues.
Sempre tenia una paraula d’ànim i suport per als seus pacients. Molts d’ells encara avui em venen a veure plorant la seva pèrdua. Tenia un profund respecte per la vida humana des del seu inici; coneixia el gran valor que això té. Era una persona molt càlida i humana que donava suport mes enllà del punt de vista mèdic a les futures mares que passaven per situacions difícils. Comentàvem habitualment la sort que teníem de ser metges, però que en la nostra feina havíem d’estar amb la màxima preparació professional i tècnica i, al mateix temps, ser molt compassius i indulgents amb la gent. Jo en vaig aprendre molt. Gran enamorat de la seva família i la seva professió; comentaven, de vegades, que nosaltres teníem un treball d’alt risc vital però, alhora, apassionant i irrepetible. Qui no ha pogut dormir una nit pensant en un pacient complicat que li costa sortir-se’n? V
aig tenir el plaer de gaudir de la seva amistat durant molts anys i dono gràcies a Déu per això, però cada dia noto que no hi és i no tornarà. Penso que és de justícia que tots els seus amics i companys en fem memòria i reconeguem els grans valors que ens ha transmès.
Fins sempre, Pablo!