El Professor Julio Vallejo ens va deixar el passat dilluns 14 de gener després d'una vida professional eminent i de gran influència en la psiquiatria espanyola, en la qual va destacar de manera excel·lent en l'assistència, la docència i la investigació.
Va treballar a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, a l'Hospital Clínic de Barcelona com a cap clínic i el 1989 va obtenir el càrrec de Cap de Servei de Psiquiatria a l'Hospital Universitari de Bellvitge. Així mateix, va ser Catedràtic de Psiquiatria a la Universitat de Barcelona a més de president de diverses societats científiques entre les que destaquen la Societat Espanyola de Psiquiatria, la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica i la Fundació Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental.
En el camp de la investigació, va treballar en particular en la depressió -defensant especialment la utilitat clínica de considerar la depressió malenconiosa com una categoria diferenciada i específica d'altres depresiones- així com en el trastorn obsessiu-compulsiu, en el qual era una autoritat reconeguda . L'interès pel trastorn obsessiu-compulsiu ja provenia d'un dels seus mestres, el Dr. Santiago Montserrat-Esteve, al com ho descrivia com una persona seriosa, la presència imposava amb la solidesa del seu pensament i el seu ampli coneixement. De fet, en les tres edicions del seu llibre 'Estats obsessius' incloure -crec que a manera d'homenatge cap al mestre- un capítol signat per Montserrat-Esteve.
El Professor Vallejo gaudia d'un gran prestigi i experiència com clínic el que li proporcionava la perspectiva de la pràctica clínica en examinar els models teòrics dels trastorns mentals. Entre les seves molt nombroses obres, principalment llibres i articles científics, destaca la 'Introducció a la Psicopatologia i la Psiquiatria', que ha estat llibre de text de moltes generacions d'estudiants tant de Medicina com de Psicologia i del qual s'han publicat vuit edicions entre 1980 i 2015, el que és prova de la seva gran acceptació i utilitat. Era un escriptor infatigable -sempre tenia un llibre escrivint i els seus col·laboradors algun capítol per lliurar-i amb una enorme facilitat per comunicar un missatge: tots els seus textos els escrivia directament a mà, amb bolígraf i paper, sense precisar amb prou feines correccions posteriors dels seus escrits . Era un excel·lent comunicador, dominava molt bé l'oratòria i era habitual que la sala estigués plena d'oients en les conferències que impartia. Explicava amb claredat els conceptes i era capaç d'utilitzar l'humor d'una manera elegant i viva alhora. Va ser una persona molt sociable, accessible i vitalista, potser per això una de les seves principals passions era el tango. Va impulsar la investigació, va promoure una escola de psiquiatria basada en el coneixement científic combinat amb la pràctica clínica i va exercir una gran influència en moltes generacions de professionals. Als que vam tenir la sort d'estar pròxims a ell el seu record i ensenyaments ens acompanyaran en la nostra vida professional.