Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1951).
A l'Hospital Clínic és on va fer l’internat de Pediatria, on la càtedra l’ostentava el professor Rafael Ramos. Va ser membre de la Societat Catalana de Pediatria i soci fundador de l’Acadèmia d’Història de la Medicina.
Un home afortunat que ha viscut 94 anys de plenitud i envoltat de l’amor dels seus fills, 19 nets i 2 besnets. A la seva mare, Pilar, a la qual adorava, li va dedicar l'escrit Oración apasionada por la muerte de mi madre. Tant la seva mare com la seva dona, Maria Rosa Cuixart Tàpies, li van donar tot el seu suport perquè pogués desenvolupar la seva carrera professional.
Maria Rosa ha estat al seu costat des que es van comprometre fins a l’últim dia de la seva vida, de manera incondicional. Junts van formar una gran família. Cinc dels seus vuit fills han seguit la petja del seu pare en l’àmbit de la medicina, dos d’ells són pediatres.
La pediatria va ser la seva desbordant vocació, deure i immensa satisfacció. Va exercir durant 50 anys amb un lliurament absolut, liderant un equip de pediatria privada i extrahospitalària, que va tenir molta rellevància a la ciutat de Barcelona, ??als anys 80-90. Són milers les famílies que van confiar en el doctor Brotons. Anaven al despatx perquè atengués el més preuat, els seus fills. El seu compromís amb les famílies, ull clínic i simpatia va fer que passessin per la seva consulta del carrer Balmes fins a dues generacions d’una mateixa família.
Gran aficionat al futbol, ??al cinema, als toros i a la literatura. En el seu domicili va crear una biblioteca, amb llibres de tota mena amb especial interès pels de la Guerra Civil.
Escriure va ser una altra de les seves grans passions. Arran d’un viatge, amb motiu d’un Congrés Internacional de Pediatria, va escriure El niño en la URSS (1967).
També va ser autor de nombroses separates, entre les quals: Un caso de rabia en la Infancia, Últimas noticias sobre Jerónimo Soriano, Diarrea por Escherichia coli, Proclama a la Juventud, Neo-puericultura: hacia una nueva Pediatría y Puericultura o Difteria maligna, entre d’altres.
Va escriure més de cent cartes "taquicárdicas", com ell deia, moltes de les quals publicades en diversos diaris, totes amb un estil breu i intens, atent a l’actualitat del moment i sempre amb referència a la pediatria social i al nen universal com a bandera.