El doctor Isamat va néixer a Barcelona, en el si d’una família acomodada, l’agost de 1930, ciutat on va fer la carrera de medicina. L’especialitat de neurocirurgia la va fer als Estats Units amb els doctors Bucy, a la Western University de Chicago, i amb el doctor Cooper, a Nova York, d’on va portar la famosa “Guia de Cooper” per poder operar malats de Parkinson aquí, a Barcelona. El 1960 va tornar a Barcelona i va iniciar la seva activitat a l’Hospital del Sagrat Cor. Aquí va ser on vaig contactar amb ell per començar l’especialitat que m’agradava, quan encara estudiava medicina a la facultat. El 1973 va accedir a la primera prefectura del Servei de Neurocirurgia de la recentment inaugurada “Ciudad Sanitaria Príncipes de España” de Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat. Allà ens vam traslladar, el 1974, tot l’equip que treballàvem amb ell a l’Hospital del Sagrat Cor.
El doctor Isamat alternava la seva practica privada a la Clínica de la Sagrada Família i, posteriorment, a l’antiga Clínica Quirón. A l’Hospital de Bellvitge, hi va ser fins a la seva jubilació l’any 2000, any en què també va deixar la practica privada
El doctor Isamat va ser un gran referent de la neurocirurgia catalana i espanyola. Va ser professor titular de Neurocirurgia de la Universitat de Barcelona, president de les Societats Catalana i Europea i vicepresident de la Federació Mundial de Neurocirurgia. Va ser una estrella indiscutible en la neurocirurgia mundial, espanyola i catalana. De la seva escola han sorgit gran part dels neurocirurgians actuals a Catalunya, dels quals vuit hem estat caps de servei.
El 1961 es va casar amb Marivi Rivière, amb qui va tenir cinc fills, cap d’ells metge.
La seva esposa va morir sis anys abans que ell, la qual cosa el va deixar molt abatut i desconsolat. Va dedicar la seva vida privada a la família, esposa, fills i nets, així com a la pintura moderna catalana. Va ser un enamorat de l’Empordà i, des de feia uns anys, de Menorca, on va morir sobtadament aquest estiu.
Els que vam tenir el privilegi de treballar amb ell, com a col·laboradors, hem rebut la seva empremta humana i tècnica, que hem sabut traslladar als nostres pacients.
La seva memòria, la seva tècnica depurada i els seus consells, els que hem estat al seu costat, no els oblidarem mai.
Descansi en pau el mestre, cap i amic, a qui recordarem sempre amb estima i gratitud.
Moltes gràcies, doctor Isamat, i fins sempre.