Obituaris

Ludvic Drobnic Orazem

(1928-2018)

Ens ha deixat una personalitat de la medicina extraordinàriament destacada, el doctor Ludvic Drobnic. Els seus orígens, en un petit poble de Croàcia, van ser molt modestos. Encara adolescent, es va veure obligat a fugir de casa seva per les turbulències que van seguir la Segona Guerra Mundial i es va haver de refugiar a Itàlia. Tots aquests trasbalsos van ocórrer plegats de penalitats i privacions. Com a refugiat va escriure a diversos països i finalment va poder ser acollit a Barcelona on, també amb un extraordinari esforç i sacrifici i malgrat unes condicions molt desfavorables, va aconseguir cursar els estudis de Medicina.

Josep Lluis López Colomés Adolf Díez Pérez

En aquella Barcelona de finals dels anys cinquanta va arrelar a l’Hospital del Mar, primer com a metge de guàrdia i, posteriorment, en obtenir la nacionalitat espanyola, la plaça de metge del centre, on ben aviat va guanyar l’oposició de cap de servei. L’Hospital del Mar, en aquella època, atenia una de les zones mes desfavorides de la ciutat i tractava els malalts infecciosos amb tot tipus de malalties i patologies que difícilment podem imaginar en els nostres dies. Meningitis purulentes (unes 800), tètanus, poliomielitis, diftèria, còlera i altres infeccions greus constituïen la casuística del servei del doctor Drobnic. Aquesta activitat va anar evolucionant i va culminar amb els anys amb l’atenció a malalts amb sida des del començament de l’epidèmia i el desenvolupament de la infectologia moderna. 

Molt destacable va ser la seva incansable tasca docent. Va organitzar els cursos anuals d’antibioteràpia, innovadors a Espanya i tot un clàssic per a moltes generacions de professionals. També els seus cursos de formació continuada foren un ajut imprescindible per a tots els metges que, fora dels circuits acadèmics, satisfeien així la necessitat de mantenir-se actualitzats. Anualment aquests cursos s’editaven en forma de llibre que, abans de l’era de internet, constituïen una font de millora i posada al dia amb impacte assistencial, científic i social en una època d’escassesa de recursos, però que han persistit com un fòrum d’excel·lència.

Però on, indubtablement, el doctor Drobnic va guanyar projecció i fama al mon sanitari va ser com a pioner de la infectologia. Elements organitzatius que, avui, són pura rutina, com l’establiment de polítiques d’antibiòtics, protocols d’aïllament  o estratègies d’utilització d’antimicrobians, van ser desenvolupades per ell i esteses a altres centres de Catalunya i a tot l’Estat. Conegut i respectat de manera unànime, no per això va deixar de ser, en tot moment, un professional preocupat únicament pel seu treball al qual el prestigi no va afectar les seves virtuts humanes.

I aquest és l’altre aspecte que el va distingir, la seva preocupació constant pel malalt, la consciència de ser metge de persones i no de malalties i la capacitat d’entendre i pal·liar les necessitats socials dels pacients, sens dubte un valor fonamental en l’entorn de gent pobra i humil en què es desenvolupà la seva tasca. Treballador infatigable, dedicat integralment a la medicina, va donar exemple perquè moltes generacions de metges hagin après com d’integral i entregada ha de ser la professió.

Va ser distingit amb multitud de premis i distincions de la qual podríem destacar, per la seva representativitat, la d’Homenot de la medicina. No hi ha dubte que l’Hospital del Mar, la sanitat catalana i les generacions de metges que han tingut la fortuna de conèixer i aprendre qui era el doctor Drobnic i els valor que personificava, s’han beneficiat dels seus coneixements, exemple i lliçó permanent d’allò que un metge no ha de deixar mai de ser.

COMB
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Darrera actualització:
Inici | Contacta'ns | Avís legal | Política de Cookies | Mapa web