Dr. Rafael Molina

Rafael Molina Porto

1955-2020

Quan el Rafa “t’adoptava”, sabies que tenies una magnífica persona al teu costat, altruista i desinteressada, que hi seria sempre que el necessitessis. Descansa en pau Rafa, et trobarem a faltar.

Àngels Escorsell vocal de la Junta de Govern del CoMB

El passat 26 de juliol ens va deixar el doctor Rafael Molina Porto. El “Rafa” es va graduar en Medicina a la UB el 1979 i va acabar l’especialitat d’Anàlisis Clíniques el 1983 a l’Hospital Clínic. Va ser professor assistent al Departament d’Oncologia del Health Science Center a San Antonio, Texas (1989); professor assistent de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Medicina de la UB; president del grup de Marcadors Tumorals de la Societat Espanyola de Química Clínica; president de la ISOBM (International Society of Oncology and Biomarkers), i des del 2010 director i membre fundador de l’European Group on Tumor Markers (EGTM). Va formar part del comitè organitzador de 18 congressos internacionals i de més de vint cursos sobre la utilitat clínica dels marcadors, tant a casa nostra com a la Xina, Alemanya o el Brasil. Autor de més de dues-centes publicacions (175 originals).

Però per als facultatius del Clínic era molt més que això. Va ser president tant del Comitè de Delegats Mèdics (CDM) com de l’Associació Professional del CDM (APCDM) en èpoques realment dures per a la sanitat catalana, amb retallades i reajustaments que van afectar el salari i les condicions de treball de molts metges catalans. I va defensar els seus companys de manera ferotge malgrat el context, vetllant perquè aquests canvis fossin mínims, consensuats i equitatius. Per als nous membres del CDM i l’APCDM era un mestre i referent en la negociació col·lectiva. 

El Rafa era un fervent defensor de la capacitat de lideratge i governança dels metges i creia, com molts encara fem gràcies a ell, que els professionals de la sanitat tenim capacitat d’organització i autogestió i que aquestes eines repercuteixen en la millora de la sanitat de tot el país. Un gran nombre de metges del Clínic vam desfilar pel seu despatx buscant comprensió i ajuda quan les condicions de la feina no eren les millors. Mai va tenir un “no” per a ningú, i en molts casos es va enfrontar a situacions que creia injustes encara que afectessin la seva vida personal i professional. 

Gràcies als seus fills, Jorge i Víctor, es va convertir en un apassionat del futbol base del nostre país i va arribar a formar part de la Junta Directiva del FC Sant Quirze, al seu estimat Sant Quirze del Vallès. També allà feia el seu propi cava, de qualitat excepcional. 

Molts hem tingut la immensa sort de tenir-lo entre els nostres amics. Quan el Rafa “t’adoptava”, sabies que tenies una magnífica persona al teu costat, altruista i desinteressada, que hi seria sempre que el necessitessis, sense importar-li si ajudar-te li podia comportar maldecaps a qualsevol nivell.

Descansa en pau Rafa, et trobarem a faltar.