El 4 de març de 2020, va morir a Barcelona, ??la seva ciutat natal, el professor Eduardo Jaurrieta Mas, un referent indiscutible de la cirurgia catalana i espanyola. Va néixer el 28 de desembre de 1947 i es va llicenciar a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1971. Després de la llicenciatura, va ser metge intern a l’hospital de Sant Pau i Santa Creu.
Va decidir ser cirurgià, va fer la formació com a metge resident inicialment al Servei de Cirurgia General de l’hospital Vall d’Hebron dirigit pel doctor Gómez Pérez, i la va completar al Servei de Cirurgia General "B" de l’hospital de Bellvitge, "Príncipes de España" dirigit pel doctor Sitges Creus. Va obtenir el títol d’especialista el 1976 i es va doctorar el 1983 per la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1991 es produeix a l’Hospital Universitari de Bellvitge la unificació dels dos serveis de Cirurgia General i el doctor Jaurrieta, llavors cap clínic, és nomenat cap de Servei de Cirurgia General i Digestiva. Va assumir així un repte difícil d’integració de dos serveis amb història i característiques diferents que feien necessària una tasca creativa de cohesió. Un aspecte a destacar en la dinàmica de treball del servei va ser la dedicació de les seccions que el componien a patologies específiques per aparells, per tal d’obtenir millors resultats especialment en el tractament de malalties neoplàsiques i complexes. Aquest esquema d’organització interna va ser assumit pel conjunt dels cirurgians a partir de llavors unificats, no sense dificultats. No obstant això, la persistència i el bon judici en les decisions que el professor Jaurrieta va anar prenent i el treball conjunt amb els seus col·laboradors van consolidar un gran servei estructurat i modern. En aquest moment va iniciar una marxa fruit de la qual el Servei de Cirurgia General avui és un servei de gran prestigi.
En l’àmbit universitari va ser professor associat, titular i, finalment, l’any 1996 catedràtic de Cirurgia de la Universitat de Barcelona.
El 2003 va ser nomenat director mèdic de l’hospital de Bellvitge i el 2007 va deixar l’hospital per ocupar el càrrec d’adjunt a la gerència d’assumptes professionals de l’Institut Català de la Salut.
El doctor Jaurrieta era un excel·lent clínic, amb un olfacte especial, coneixement científic, al dia en els avenços medicoquirúrgics, una capacitat de síntesi i visió global del pacient que eren les bases del seu èxit com a cirurgià. Més enllà del seu prestigi com a pioner del trasplantament hepàtic fet el 1984, Eduardo Jaurrieta va ser un líder carismàtic caracteritzat per l’empenta i motivació cap als seus col·laboradors. La seva recerca constant de la millora dels resultats de la cirurgia en sintonia amb la innovació en va fer un líder transformador en el seu centre de treball, així com un exemple a seguir per a molts professionals d’altres hospitals. Fidel a les seves conviccions, va dedicar la seva carrera exclusivament a la sanitat pública i amb una constant defensa d’un sistema més transparent i just.
Ímpetu, il·lusió, estratègia-planificació, visió de futur, interès racional pel desenvolupament de la cirurgia en qualsevol dels seus vessants i dels seus contextos, decisió, determinació, esperit de lluita, desinterès personal. Així vivia ell el seu lideratge i la seva funció. Al meu entendre, és gràcies al fet que han existit persones com ell que el nostre sistema sanitari ha aconseguit els èxits que ha aconseguit.
Així com li vaig escriure a la dedicatòria de la meva tesi doctoral que ell va dirigir: "...la seva manera de ser, de treballar i la seva gran generositat són un model d’home que mereix el més alt respecte".