Joaquim Barraquer ens ha deixat, però ens queda tota la seva obra, que ens el farà recordar i tenir-lo sempre present. Una obra que va començar amb el seu avi Josep Antoni Barraquer que va continuar el seu pare Ignasi Barraquer i Joaquim Barraquer consolida. Avui és un centre de referència mundial que dirigeixen els seus fills Elena i Rafael perquè continuï sent un centre d’excel·lència on l’objectiu principal és resoldre els problemes de salut ocular de les persones que atenen amb la màxima qualitat i seguretat. La institució procura atendre a tothom, dintre de les seves possibilitats, sigui quin sigui el seu origen i condició social i econòmica, atès que, juntament amb l’esperit d’excel·lència assistencial, docent i de recerca hi destaca la solidaritat.
El centre que deixa el professor Barraquer és reconegut com un centre altament especialitzat amb una atenció integral, on els avenços tecnològics s’incorporen després de ser avaluats, a fi de tenir en la seva cartera de serveis els mètodes científics més avançats amb els professionals més acreditats. Actualment, és un centre amb equips multidisciplinaris molt competitius, fet que es reflecteix en el seu prestigi nacional i internacional. Destacar que en el centre d’aquests equips sempre hi ha hagut un Barraquer com a corretja de transmissió per mantenir l’esperit de la institució en tots els seus vessants. A Joaquim li va tocar exercir aquest paper molt jove, tenia 38 anys quan va morir el seu pare i va assumir el lideratge del projecte. Als 23 anys, va conèixer Mariana Compte que seria la seva companya, esposa i mare dels seus fills Elena, Mariana i Rafael, i es va convertir en una Barraquer més, establint una simbiosi que els va permetre liderar junts el projecte institucional i tirar endavant la família. Viure entre les parets de la institució els ho va facilitar, no hi havia pèrdua de temps en desplaçaments, sols els calia sortir a l’exterior per millorar la seva formació, per viatges nacionals i internacionals, per donar conferències, per participar en congressos i per conèixer personalitats del camp científic, social i polític aconseguint que el centre fos reconegut arreu del món, que professionals d’altres països s’hi formessin i que malalts de tot arreu poguessin rebre la seva assistència.
Joaquim Barraquer tenia totes les qualitats per ser un bon oftalmòleg i un oftalmòleg bo, era molt competent en la seva especialitat i, la formació de pregrau a la Universitat de Barcelona, els doctorats a la Universitat Complutense de Madrid, Guayaquil i Bogotà i els estudis de postgrau al costat dels millors especialistes van ser el camí per arribar a catedràtic de Cirurgia Ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg dels de la seva vida professional va continuar la seva formació per mantenir-se al dia de tots els avenços. Era un apassionat de la seva especialitat amb molta curiositat per aprendre i respondre als dubtes que apareixien en l’exercici de la seva professió, i així neix l’investigador de prestigi publicant en les millors revistes científiques, fent patents i aportant procediments per millorar malalties. Pioner en la tècnica de la zonulòlisi enzimàtica per a la cura de les cataractes, en la microcirugia (col·laborant en la millora de tecnologies en el camp de la microscòpia) i en la correcció de l’afàcia i la miopia amb lents intraoculars. Aquets resultats augmenten el seu prestigi com a investigador i és reconegut com a Doctor Honoris Causa per dotze universitats nacionals i internacionals.
Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i amb distincions i condecoracions com la Gran Cruz de la Orden al Mérito Civil, Gran Cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio, Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo, Medalla al Mèrit científic, Creu de Sant Jordi i Medalla Josep Trueta, entre d’altres.
Joaquim Barraquer, bon científic, competent i apassionat per la seva especialitat tenia uns valors personals que el van fer un oftalmòleg bo. Era una persona afable, tolerant, perfeccionista, perseverant, prudent i entregada als seus malalts. Va ser estimat pels seus pacients, i pels companys, era un amic dels seus amics que el tenien al seu costat en moments de tribulacions.
El seu esperit solidari el porta a crear la Fundació Barraquer, que dirigeix la seva filla Elena, per ajudar persones necessitades amb el que la institució sap fer. I també el porta a defensar la professió presidint la Societat Espanyola d’Oftalmologia.
Joaquim Barraquer sabia tenir cura del seu entorn familiar i social organitzant reunions a casa seva, on mostrava les seves aficions per l’art i la música, que li permetien evadir-se del seu món oftalmològic i endinsar-se en el món dels somnis, des d’on possiblement ara estigui mirant de reüll la seva gent i la institució.