En Llibert Padró i Ubeda, va nàixer a Terrassa un 26 de juliol de l’any 1937, al bell mig de la Guerra Civil espanyola, exactament un any i un dia abans de l’inici de la batalla de l’Ebre, on el seu pare va morir lluitant per la República. Un dels fets que marcaria la seva trajectòria vital i els seus ideals.
La seva infància i joventut varen ser l’origen de lo que constituiria un dels referents durant tota la vida: la muntanya i la natura en totes les seves versions (muntanyisme, escalada, natura i historia).
Va començar la carrera ja de gran, als 26 anys, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, a l’Hospital Clínic,. Durant aquests anys, per pagar-se la carrera, treballa al centre psiquiàtric de la Santa Creu i posteriorment a la Clínica del Dr. Fuster. L’any 1970 va obtindre el grau llicenciatura.
De 1973 a 1977 va fer la residencia al Servei de Neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebrón. Un cop acabada va obtindre la plaça de metge adjunt en el mateix Servei.
La seva activitat professional dintre de la especialitat de Neurologia, va girar entorn del mon de la epilèpsia. L’any 1981 es va fer càrrec d’una de les primeres unitats d’Epilèpsia al nostre país, que va dirigir durant 22 anys, fins a la seva jubilació l’any 2004, quan tenia 67 anys.
Fou coordinador del Grupo de Estudio de la Epilepsia de la Sociedad Española de Neurologia, on va defensar de forma fefaent la necessitat de crear unitats específiques per a l’estudi i tractament dels malalts epilèptics.
Entre les seves aportacions cal esmentar la creació de l’Aula de debat de la epilèpsia que va dirigir des de 1998 organitzant reunions periòdiques amb els neuròlegs dels centres hospitalaris dedicats a aquesta patologia.
Va contribuir en diverses publicacions i llibres en el camp de la epilèpsia: Tractament dels status epilèptics, crisis epilèptica única o aïllada, Guia Terapèutica dels fàrmacs antiepilèptics,etc.
En la seva Unitat varen formar-se els MIR de neurologia del mateix hospital i d’altres centres, alguns d’ells actualment responsables d’Unitats d’Epilèpsia.
Per sobre de tot cal destacar a en Llibert Padró per el seu profund humanisme, que el va portar, entre altres coses, a emprendre la carrera de Filosofia, que va finalitzar el 1998, buscant respostes a les arrels de la naturalesa humana, definint-lo com a neurofilósof. La seva estimació i respecte a tot lo relacionat amb les persones i la natura foren els pilars on va construir la seva vida.
Tothom que va tenir l’oportunitat de conèixer-lo, especialment els companys i els residents de l’hospital, recordaran aquelles sortides a Montserrat i els seus coneixements d’aquesta muntanya, que va transmetre, obrint-los els ulls a nous horitzons.