Quan ja hi ha estudis i titulacions reglades, l’accés de la dona a l’ensenyament està molt dificultat. La primera alumna matriculada a nivell universitari a Catalunya és, l’any 1872, Elena Maseras i Ribera, estudiant de medicina a la facultat vella del carrer del Carme. Va acabar la carrera el 1878. Demanà per fer l’examen de llicenciatura, però el permís del govern no arribava. Mentrestant el 1879 acaba una altra alumna, Dolors Aleu i Riera, i li passa el mateix. Quan el 1881 acaba la tercera, Martina Castells i Ballespí, els expedients ja no es poden entretenir més. Martina venia d’una llarga nissaga mèdica, com a mínim era la quarta generació de metges a la família. Tres germans seus també ho foren.



Els permisos arriben bastant seguits, però canviant l’ordre. Les tres poden fer l’examen de llicenciatura el 1882: Dolors Aleu (20 d’abril), Martina Castells (25 d’abril) i Elena Maseras, autoritzada el 19 de juny, quan les altres ja havien fet l’examen, i aprovada el 25 d’octubre de 1882.

En el doctorat, en canvi, ja corren més. Dolors Aleu obté el grau de doctora el 6 d’octubre de 1882, amb la tesi De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer. Martina Castells la defensa tres dies després, el 9 d’octubre, amb el treball Educación física, intelectual y moral que debe darse a la mujer... Elena Maseras, que havia començat les assignatures de doctorat el 1878, havia fet entremig estudis de magisteri. Sembla que estava malalta, es va cansar d’esperar i ho va deixar córrer després de guanyar unes oposicions com a mestra.

La vida les va dur per camins diferents. Dolors Aleu va fer de metge, i exercí a Barcelona fins a la seva mort el 1913, als 56 anys. Martina Castells, casada amb un metge, el doctor Constantí, morí el 1884, als 31 anys, per una complicació de la seva primera gestació. Elena Maseras fou mestra a Maó, on morí el 4 de desembre de 1905, poc després dels cinquanta anys.

En aquest camí difícil per aconseguir la llicenciatura i el doctorat cal esmentar el paper de dos catedràtics de la facultat. El primer, Joan Giné i Partagàs, que es convertí en el defensor més actiu de les noies estudiants de medicina, acceptant-les al seu servei, i fent-les participar i presentar i publicar casos. Va ser molt atacat per la premsa de Madrid. Després, en el doctorat, que es feia només a Madrid, cal recordar també el suport de Josep de Letamendi en el cas de Martina Castells.

Hi havia, a més, una quarta estudiant, Dolors Lleonart i Casanovas (Gualba, 1866), que es llicencià el 1886. Va tenir una vida professional relativament activa i llarga a Gràcia. És encara a la Guia Sanitària de 1935, però no en algunes d’anteriors. Es casà amb el doctor Ramon Monserrat i Lucena i morí a Barcelona el 20 de febrer de 1936, als seixanta-nou anys.






 Elena Maseras i Ribera, primera alumna de la Facultat de Medicina de Barcelona i la primera que acabà els estudis de la carrera. Els començà l’any 1872 i els acabà el 1878. No li concediren permís per fer l’examen de llicenciatura fins al juny de 1882. Més tard estudià magisteri i exercí a Maó, on morí al desembre de 1905.


Dolors Aleu i Riera estudià entre 1874 i 1879. També li endarreriren el permís per a l’examen de llicenciatura, que va poder fer el 20 d’abril de 1882. En aquest sentit fou la primera llicenciada. També fou la primera d’obtenir el grau de doctora el 6 d’octubre de 1882. Va exercir molts anys a Barcelona, on morí el 1913.


Martina Castells i Ballespí, de nissaga de metges de Lleida, estudià entre 1877 i 1881. Va fer l’examen de llicenciatura el 25 d’abril de 1882 i el doctorat el 9 d’octubre de 1882. Va morir aviat, als 31 anys, en el curs de la seva primera gestació.






Tesi doctoral de Dolors Aleu Riera, De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer. Barcelona, Tip. d’Evaristo Ullastres, La Academia, 1883.











Joan Giné i Partagàs (1836-1903), catedràtic de Cirurgia, acollí al seu servei les estudiants Maseras i Aleu i les impulsà a publicar el seu primer treball. Va ser degà de la facultat i un dels motors de la “generació mèdica catalana de 1888”. Per la seva posició de defensa dels drets de les noies estudiants fou molt atacat per algunes publicacions mèdiques centralistes. Retrat del doctor Giné i Partagàs de la Galeria de Degans de la Facultat de edicina de la Universitat de Barcelona.


Josep Letamendi (1828-1897), catedràtic d’Anatomia a Barcelona i de Patologia General a Madrid, fou el defensor de Martina Castells quan aquesta féu el doctorat a Madrid l’any 1882. Fou un home d’opinions discordants, i cal assenyalar aquest fet perquè sovint, i justificat per altres aspectes de les seves opinions, se li ha atribuït un posicionament poc d’acord amb l’esperit positivista de la medicina del seu temps.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 





 

   
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona