índex > L'Ateneu Lliure de Catalunya

La caiguda d'Isabel II al 1868 obre un període fins a la Restauració al 1874, suficientment llarg en el qual s'han manifestat públicament moltes persones com contràries a les solucions tradicionals i que han recolzat les diferents assaigs alternatius més o menys liberals o esquerrans. Aquest volum de persones, podrien dir, no borbòniques, ja s'han significat i no poden ser ignorades, doncs es tracta d'un grup considerable, pel volum i la significació. Molt més gran que en períodes previs. Per tant, la solució bipartidista de la Constitució de 1876, consolida la fragmentació ideològica en dues posicions. Això arriba a tot i també a una institució que en aquell moment tenia gran relleu com palestra intel·lectual, L'Ateneu Barcelonès.

Al llarg de 1876 la premsa més esquerrana anuncia la separació entre els socis que anomena liberals i els reaccionaris. La presidència de Duran i Bas és conservadora, i l'escàndol esclata quan a l'abril de 1877 es prohibeix la continuació d'unes conferencies sobre positivisme que havia de pronunciar Pere Estasen Cortada. A continuació no es permet parlar Joaquim Merino Bartrina, sobre l'Amèrica precolombina.

Joan Giné i Partagàs

La censura i el dirigisme intel·lectual en una institució com l'Ateneu resulta inacceptable, ja que pretén mantenir com únicament vigents els criteris tradicionals, quan l'Europa científica els ha arraconat pel predomini dels nous procediments basats en l'observació i l'experimentació.

Un canvi de Junta dona la presidència al catedràtic Ignasi M. de Ferràn, qui no satisfet les aspiracions dels renovadors. Al desembre de 1877 el clima d'enfrontament és molt intens, i apareixen públicament molts noms coneguts en la disidència: Salvador Sampere i Miquel, Pompei Gener, Pere Estasen, Joan Baptista Enseñat, P. Fernandez Balmas, L. Estasen, Valentí Almirall, Joaquim M. Bartrina, Josep Coroleu, J. Antich, F. Armenter, Joan Solà, J. Pella i Bofill, J. Vidal, Josep Roca i Roca, Ramon de Castañeira, Joaquim Escuder, Adolfo Brugada, Josep Carbonell.

La premsa renovadora difereix de la solució. La Imprenta pensa que és millor que els socis dissidents se'n surtin, ja que han fracassat en l'intent del canvi des de dins. La Gaceta de Barcelona opina que en Barcelona serà difícil mantenir un Ateneu Lliure, ja que les forces dominants de la ciutat li donen escasses condicions pels fins científics i perquè viurà sota l'opressió administrativa. L'empresa apareix arriscada:

... la susceptibilidad de los gobiernos excitados por la oligarquia reaccionaria que aqui todo lo gobierna, hará sospechosa la institución y causará su ruina...
Si se trata simplemente de la fundación de una Institución Libre que oponer a nuestra reaccionaria e intolerante universidad, y hay elementos para ello, abórdese resueltamente el asunto, que no habrá poca gloria a los que logren realizar el pensamiento.

El que es retret a la Junta dominant és el continuar amb la protecció a un sistema de ciència retardatari, basat en les idees neocatòliques enemigues de l'experimentació científica com fonamental instrument de coneixement i mantenint l'especulació com instrument de legitimació. En el fons, tot el enfrontament ideològic del antic i el nou món. Malauradament, el que exaspera als renovadors és que malauradament, molts dels elements retardataris ocupen llocs claus a la universitat, precisament d'on ha de venir el canvi cap a la ciència nova.

L'11 de febrer de 1878 es constitueix la Junta Directiva de l'Ateneu Lliure de Catalunya amb la següent composició:
President: Joan Giné i Partagàs. Vicepresident: Fermin Villamil. Secretari: Valentí Almirall. Vocals: Joaquim Maria Bartrina (redactor de La Gaceta de Cataluña), Joaquim Zulueta, Leandro Pons, Frederic Soler, Jaume Garriga, Joan Tutau, Conrad Roure, Eusebi Jover, Pere Tintorer.

Es formen seccions:
- Secció d'Agricultura i Comerç: Joan Tutau, Antoni Marques, Ciril Montserrat, Baldomer Roure, Josep Baltà.
- Secció de Ciències Morals: Gonzalo Serraclara, Miquel Baltà, Josep J. Cabot, Manuel Medina, Artur Mola.
- Secció de Ciències Exàctes i Físiques: Manuel Lasarte, Tomàs Lletjet, Melchor Gassull, G. Lopez, M. Jori.
- Secció de Belles Arts i Literatura: Antoni Altadill, Josep Feliu Codina, L. Comerlan, Josep Maria Lasarte, T. Mayol.
- Secció d'Arts Industrials i Oficis: Pelegrí Marques, Solà i Bonjoch, Forteza i Ferrer.

El local provisional de la societat està ubicat a la rambla Santa Mònica 7, entresol. Ben aviat es traslladaran al carrer Avinyó 23, cantonada plaça de la Verònica, on després s'edificaria el Casino Mercantil.

Un cop aconseguits els permisos governamentals s'inaugura el centre el 20 de març de 1878, amb la presència del Capità General. Giné desenvolupa el conegut discurs sobre l'Índice higiénico, moral e intelectual de un pueblo.

A la introducció recorda que l'Ateneu Lliure és una institución que viene al mundo llena de ardor y firme en el propósito de servir a la ciencia con la libertad y a la libertad con la difusión ilimitada de la ciencia.

El concepte fonamental del discurs tracta del paral·lelisme existent a les societats entre el desenvolupament de la salubritat i l'assistència sanitària públiques, per una banda, i els nivells polítics i intel·lectuals, per l'altra.

La introducció i la tesi de Giné es troben en la base de l'esperit de la nova institució, i per a la qual treballaran: la llibertat i la ciència veritable són bàsiques i íntimament relacionades en el desenvolupament i la salut dels pobles.

Als mesos següents es dictaran conferències sobre:
- La Crisis, sus causas y medios de combatirlo, per Juan Pla i Mas. En altres ocasions: Miquel Baltà.
- Necesidades nosocomiales de Barcelona. Intervenen Tomàs Lletget, Rodríguez Méndez, Giné, Nogués, Esquerdo.
- Los orígenes del cristianismo, Pompei Gener.
- Las piedras preciosas y su auxilio, Luis Bruix

A banda de les sessions acadèmiques hi ha demostracions pràctiques sobre nous avances tècnics. Així l'òptic Francesc Dalmau mostra el fonògraf d'Edison per primera ocasió a Barcelona el 12 de setembre de 1878. I poc després una substància fosforescent que es pot aplicar als objectes.

El 6 d'octubre de 1878 hi ha la sessió inaugural del nou curs. Giné parla ara de les Armonías entre la higiene y la libertad. Continua la tesi mantinguda en el discurs de març anterior:

En el seno de una agrupación de personas notables por su saber y especialmente caracterizadas por sus aspiraciones a la libertad y al planteamiento de instituciones verdaderamente progresivas y civilizadoras; aquí, donde se tiene pleno convencimiento de que todo adelanto moral o material debe traducirse por un perfeccionamiento higiénico, y en donde, por lo mismo, la clara noción de cultura que otros países alcanzan hace mas perfectible el vacío en el que nos asfixiamos; puédese estar seguro de recibir las finezas de una atención ilustrada, siempre y cuando de materias sanitarias se trate.

Dado el hecho de que el nivel higiénico, moral e intelectual de un pueblo están paralelamente indicados en Biología social, y desde el punto en que el desarrollo de las instituciones políticas guarda estricta correspondencia con el progreso y la libertad, podríamos a priori establecer que los pueblos libres son los mas higienizados.

Els mesos següents hi haurà conferències sobre:
- Los expósitos, su historia, vicisitudes y estado actual de las mismos en España, Conrat Roure.
- Íntima relación de la economia política con la ciencia social, Fermí Villamil.
- Consideraciones sobre la primera enseñanza, Manuel dee Lasarte.
- Asilos de Beneficencia, Valentí Almirall.
- El toreo en España, Valentí Almirall.
- Cómo se va de la locura a la razón, Giné i Partagàs
- Medicina de los primeros auxilios, Giné i Partagàs
- Teoría de las cantidades imaginarias, Santiago Mundi.
- Antiguedad del hombre, Tomàs Lletget.
- Higiene de la tisis, curs per F. Suñer i Capdevila (El gran)
- El origen de la vida, Cristobal Letran.
- Derecho higiénico, Rodríguez Méndez.
- Algunas consideraciones sobre la emigración española, Artur Guadiola.
- Clasificaciones etnográficas, Pere Sacarès Pernall.
- Consideraciones sobre las Bellas Artes en la última exposición de París, José Luis Pellicer.

Hi ha també velades musicals, on hi actuen Domingo Mayol, Lupestri, Julio Pérez, i sessions d'òpera italiana.

El curs 1878-79 és clausurat per Giné. Prèviament hi ha lectura de poesies de Frederic Soler, Conrat Roure, Josep Maria Lasarte, Josep Feliu i Codina. A una sala propera hi ha una demostració de llum elèctrica generada por una màquina de vapor, de la casa Dalmau.

Un cop llançat l'Ateneu Lliure, en ple èxit científic, s'aparta Giné de la presidència i al curs 1880-81 entra Santiago Mundi Giró (catedràtic de Geometria Analítica), amb Joan Martí i Thomas en la secretaria. En aquesta època patrocinen un treball de gran interès urbanístic per a la comarca, sobre els enllaços ferroviaris.

El curs 1881-82 és inaugurat pel nou president, Tomàs Lletget, també metge, encara que no arriba a finalitzar l'any. Les dificultats econòmiques obliguen a dissoldre l'empresa.

La ruptura de l'Ateneu Lliure, com reacció davant la posició retardatària i obscurantista d'algunes juntes de l'Ateneu Barcelonès, no és seguida per tots els elements progressistes i alguns prefereixen seguir dins a l'objecte de fer-ne la transformació. Realment l'Ateneu Lliure representa un revulsiu per l'Ateneu Barcelonès. Dimiteix Ferran i entra Ramon Coll i Pujol, amb el qual el tarannà canvia radicalment, i es permet la discussió de temes impossibles anteriorment. Amb aquesta nova època de l'Ateneu Barcelonès, participen activament metges possibilistes com Bartomeu Robert, Ignasi Valentí Vivó, Narcís Carbo d'Aloy, Emerencià Roig.

La impulsió del canvi és tan intensa que posteriorment, al 1888, fins i tot Pere Estasen i Pompeu Gener arribaran a secretaris de l'entitat.

©Col·legi Oficial de Metges de Barcelona