Museu d'Història de la Medicina de Catalunya
Tornar a l'inici

FISIOLOGIA EXPERIMENTAL

La fisiologia d'arrel mecanicista fou concebuda com la física i la química de l'organisme animal. L'observació dels fets fisiològics i la creació de laboratoris d'experimentació donà lloc a l'aparició de diverses escoles de fisiologia a Europa. Més enllà de la diversitat i confrontació de criteris metodològics de les escoles europees, en aquest període s’acabarà imposant una sistematització de la recerca al laboratori fonamentada en la comprovació experimental de les hipòtesis plantejades. La col·lecció del Museu es fa ressò de la força adquirida per l'orientació fisiopatològica de la medicina dirigida a quantificar els fenòmens biològics. La necessitat de mesurar es traduí en la creació dels primers laboratoris a Catalunya i d'instruments capaços d'enregistrar aquells fenòmens.

El laboratori va esdevenir el lloc de comprovació dels fenòmens fisiològics analitzats. L’aproximació a la malaltia a partir de l’estudi de les disfuncions o trastorns de les funcions fisiològiques fou característica de la mentalitat fisiopatològica instaurada al segle XIX. La comprensió d’aquelles funcions com a processos materials o energètics requerí el concurs de teories i recursos tècnics de la física i la química.

Els signes vitals foren l’objecte d’estudi i recerca al laboratori i aquest es constituí en un lloc de producció de coneixement d’acord amb una metodologia de mica en mica precisada. Si bé el desenvolupament de la fisiologia experimental fou tardana a Catalunya, les iniciatives portades a terme durant el primer terç del segle XX suposaren un canvi espectacular en l’educació i les pràctiques mèdiques.

La col·lecció del museu es fa ressò d’aquesta evolució —des de l’estudi del concepte i la mesura de la temperatura corporal fins la reducció de les disfuncions orgàniques a traçats gràfics, tot destacant l’evolució de l’esfigmometria, l’electrocardiografia, l’electroencefalografia o l’espirometria— a partir d’un gran nombre d’instruments relacionats amb les pràctiques experimentals efectuades al laboratori i les proves funcionals introduïdes en la pràctica clínica i recull, entre d'altres, alguns dels objectes emprats al Dispensari de Neurologia i Electroteràpia de l'Hospital de Santa Creu de Barcelona i de les càtedres d'Anatomia i de Fisiologia de la Facultat de Medicina de Barcelona de finals del segle XIX i primer terç del segle XX.

La col·lecció del museu també presenta un interessant conjunt d’artefactes que mostren l’evolució de l’electroteràpia i l’electrofisiologia modernes i de les tècniques amb aparells experimentals i terapèutics diversos, que proporcionaven la creació de corrents constants, d’inducció, galvano-faràdiques combinades o d’alta freqüència. També els aparells terapèutics desenvolupats durant el primer terç del segle XX com els de diatèrmia i els d’ona curta, que donaren lloc a la producció d’un mobiliari electroterapèutic domèstic.




cliqueu a sobre per ampliar la imatge
Galenisme
Autonomia Humana
Semiologia Clínica i Terapèutica Modernes
Cirurgia
L'Univers Cel·lulari: Microscopia
La Medicina de Laboratori
Fisiologia Experimental


© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona web realitzada per MediTecnologia