Aquesta és una petita obra escrita a partir d’encenalls del record d’una infància i d’una adolescència allunyades en el temps i l’espai. El resultat és una narració que cal situar entre un primer capítol d’unes memòries no escrites, de caire costumista, i la visió antropològica d’una societat rural de la postguerra castellana, arrelada en el passat i immersa en la precarietat del moment.
Té un cert to iniciàtic, de descobriment d’un món menut i clos, en què tots els personatges juguen el mateix rol que els seus avantpassats, en un escenari colorista i gris alhora, on només varien les cares d’una escassetat que explica l’emigració.
L’autor desgrana en vint-i-un records la innocència d’una etapa que evoca sense reivindicació i ens ofereix el testimoniatge dels anys cinquanta viscuts. La il·lustradora, Marisa Azón Masoliver, bona coneixedora de la recerca etnològica, acompanya el text amb dibuixos i aquarel·les, amb una gran eficàcia plàstica.