Aquest poemari recull seixanta breus meravelles que omplen l’esperit i evoquen emocions i records, molts dels quals semblen ja viscuts pel mateix lector
El pròleg de M. Dolors Millat és un excel·lent comentari de l’obra i val la pena aturar-s’hi; tan aquest escrit com la cita d’introducció subjecten el pèndol inexorable que oscil·la i compta en dues direccions: el passat du endavant i el present fita les vivències d’infantesa i joventut. Pèndol i metrònom. El pas de la vida.
Els records es repensen i fins i tot es reviuen i retoquen com un diamant, sabent però que el temps els esmuny, els difumina i esborra.
L’any 2016 rep la Flor Natural dels Jocs Florals de Calella pel poema amb què clou l’obra; els seus rims filen el temps i l’encaren a no sap on.