El llibre llu en portada la imatge d’una corona de rei arrapada a la roca i, a la contraportada, un poema, que expliquen l’esperit de l’obra. La fascinació entre l’abrupte i la vida, entre el tel·lúric i l’efímer, alena uns poemes que destil·len el principi vital que brolla del més inhòspit.
Els mots són precisos i les estrofes cerndren la realitat i la utopia, no solament amb llenguatge sinó també amb silencis i insinuacions líriques. Les més íntimes evocacions integren dos capítols, “Albada, memòria”, de 31 poemes, i “Desfer-se, refer-se”, de 29.
Completen el contingut el pròleg de Francesc Parcerisa, una il·lustració d’Alexandre Tornabell i l’epíleg amb cites de Perejaume, Meltzer, Freud i Màrius Torres amb què l’autora exposa l’origen i sentit de la seva obra, que acaba amb múltiples dedicatòries a persones i entitats, fins i tot a la Revista Catalana de Psicoanàlisi.