El primer que ens crida l’atenció del llibre és el mot naïf, incorporat al títol, un qualificatiu que també defineix la il·lustració de la portada –dedicada a Cuba- i l’enquadernació copta, poc freqüent en les llibreries.
Conté un recull de 78 poemes d’estrofes d’extensió heterogènia que no destil·len “la ingenuïtat d’un inexpert” que és com defineix naïf el diccionari, sinó una expressió saturada de color, en ocasions molt descriptiva i que en altres casos pren el traç d’una pinzellada impressionista. L’amor i la femineïtat hi són omnipresents.
L’autora empra un castellà d’arrel ultraoceànica, ple de matisos amb què obre espais interiors i moments desancorats del temps, de vivències irrepetibles, lleus o feixugues, amarades de càntics als éssers estimats i a la natura.