L’autora descriu la vida i obra de la seva germana, la Maria Teresa, una dona fruit de la postguerra, que viu una vida complexa i sovint turmentada per l’esquizofrènia que la tenalla fins el seu traspàs, el 2016.
Es tracta d’un personatge amb una potent càrrega espiritual, forjada a partir del nacional-catolicisme i de la seva evolució posterior. El compromís social la du a l’activisme en suport a altri, fins l’ideari sociopolític. Fresa el camí amb una sòlida formació intel·lectual adquirida a través de la lectura. Fins i tot és inventora. Es diploma com a assistent social però la malaltia la confina a tasques administratives primer, i després la sumeix en l’incapacitat.
El llibre és peculiar. S’inicia amb un poemari amb 105 versos de la Maria Teresa, seguit d’una entrevista ja publicada, que ens en ofereix el perfil biogràfic. A continuació hi trobem parts del seu diari, que acaba el 1974 i, posteriorment, inclou un epistolari i escrits diversos que revelen la seva personalitat i l’impacte social de la seva malaltia. Profusament il·lustrat, té molts aspectes d’interès.